Pentinant Venus

La repressió, la censura, el rebuig han estat habituals en les maniobres contra Taller Llunàtic, des dels temps més inicials. El conjunt documental i creatiu que publicam ara, per primer cop recopilat, és ni més ni menys que de 1981, i constituí un escàndol de primera magnitud. Avui, tanmateix, demostram que el temps ho posa tot al seu lloc. La nostra creativitat –d’aleshores i d’ara mateix—ha estat i és una estella entre els dits petits dels peus pudents d’aquell poder que s’anomena cultura. La incomoditat que provoca la plasmació de la nostra imaginació, no tan sols es clava dins els cervells depauperats de la puta gent de dreta, sinó que també l’esquerra mostra el llautó quan s’enfronta a la nostra constant exhibició del mal gust. Vegeu que l’esquerra socialista espanyola va impedir que Taller Llunàtic s’expressàs amb total llibertat en una creació de Bartomeu Cabot. Vegeu els protagonistes de l’afer, polítics avui prou oblidats; i vegeu alguns protagonistes de tota la nostra acció-manifest, d’una coherència total. Per què no us preguntau què han fet i què fan avui dos membres de Taller Llunàtic que gaudien aleshores de les mateixes idees que nosaltres, i que es diuen Lluís Maicas i Jaume Sastre? Qui pot suportar l’anti-jerarquia, l’anti-figurera, l’anti-pretensió de Taller Llunàtic? Per descomptat, Maicas i Sastre, no. Ells dos s’han empastifat de tota la merda dels convencionalismes que conté el dipòsit raquític de la política. Sastre està al servei del caciquisme periodístic de Pere Serra, i Maicas està integrat dins el PSOE, precisament el partit que ens va reprimir a la nostra immensa meravella que es diu, es deia, i es dirà PENTINANT VENUS.

Josep Albertí & Bartomeu Cabot
TALLER LLUNÀTIC
Catalunya, 30 d’agost de 2011.
www.tallerllunatic.blogspot.com

+ Scribd

Infants hermafrodites

Si una cosa ens treu de polleguera, a Taller Llunàtic, són els setciències que ho saben tot. Profetes polítics, culturals, etc, dins els quals, per poc que gratem, trobam, tan sols, residus excrementicis a les seves afirmacions rotundes. En l'obra irrespectuosa que avui presentam --Infants hermafrodites--, ventam un saberut –un encalça-premis literaris, com li retreguérem al nostre Matances i clitoridectomia púb(l)ica a la cultura catalana--, anomenat Albert Roig. Bé, doncs, dins l'analfabetisme, la desinformació, la incapacitat, la impotència que pul•lulen en el món de la literatura i les arts porques d'ara mateix (dels darrers trenta o quaranta mil anys, volem dir), apareixen a dojo tarats mentals. Ara també passarem comptes --parcials-- amb tres plats-i-olles, carregats de figurera, i amb un gasetiller sub-cretí. Un, l’afemellada sionista, Arnau Pons. L'altre, Lluís Maicas, poeta de corbata espanyola. I el tercer, Xevi Planas, l’escrivent de guàrdia. El primer va denunciar que la Universitat de les Illes Balears patrocinava una pràctica, la de Taller Llunàtic, nazi. Vegeu, dins el nostre blog, Animals engabiats. Per què aquest individu inferior no va dir això mateix quan la UIB va co-pagar el llibre de Jaume Reus que més avall esmentam, on nosaltres hi tenim dos textos? Pot ser més gran la ignorància? O és que només li interessa manyuclar allà on és ell, per posar-se les medalles democràtiques, sionistes i maricones? Per acabar, què dir que no hàgim dit ja, vid, Cadaverina 15, pàgs 4 i 5, del puta desgraciat de Lluís Maicas? Doncs tan sols constatar que a la revista Presència, del 29-VII al 4-VIII-2011, un estúpid periodistet que es diu Xevi Planas, ens qualifica --tot llepant el cul de Maicas, lacai del PSOE--, d'interessant col•lectiu literari Taller Llunàtic. A veure si li hem de pegar un tir a la boca, a aquest bord, a fi que sàpiga d'una puta vegada que Taller Llunàtic ha estat, és i serà sempre una secta assassina, i no té res a veure amb col•lectius literaris, independentistes, ecologistes o de l'Església de Filadèlfia dels putes gitanos. Llimac!

TALLER LLUNÀTIC
Josep Albertí & Bartomeu Cabot
Catalunya, 4 d'agost de 2011.

 

+ Scribd