diumenge, 12 de maig de 2019

ANTISEXE CONTRA TALLER LLUNÀTIC


No falla. Els grans ideals són l’amagatall perfecte de les repressions, de les prohibicions, de les coaccions, de les extorsions. Hi ha cap organització social que no estrenyi –per poc que sigui—l’humà? Per justificar l’absurd, la imbecil·litat de les restriccions del lliure albir, sempre ( i sobretot en els moments històrics de crisi), res millor que un ideal. Res millor que un monument molt gros per justificar, fins i tot per amagar el pensament, la imaginació en llibertat. Taller Llunàtic ha demostrat en moltes ocasions com, no el procés de independència de la nostra nació, sinó la maleïda transversalitat per a assolir-la, és el femer on fermenta el gran parany que perpetua l’endarreriment, la superxeria; on es cometen atemptats en nom d’una hipotètica unió nacional. On es calla.
Reducció de la capacitat de força d’un poble? No hi ha més reducció que el consentiment de qualsevol correcció política. En nom de la transversalitat les forces polítiques –és a dir, els noms de les persones individuals—se sotmeten a unes autocensures, censures i deformacions mentals i de comportaments que no “acceptarien” dins l’àmbit estricte de les ideologies. Aquestes no ens agraden, és clar. Al post que publicam hi figura una llista no negra sinó marró –el color de la merda—d’individus que amb les seves agressions a Taller Llunàtic han construït no tan sols la censura catalana dels darrers temps, sinó que han aixecat el monòlit del descrèdit, de la incredulitat en tot allò en què participen. Els Bernat Puigtobella, Arnau Pons, Lluís Maicas, Jaume Sastre, etc, que no són més que l’escòria del subfeixisme. Aquí teniu doncs que sota la “crítica” a la colonització espanyola de Catalunya hi apareix sense complexos la pròpia policia de la moral que, des de distints camps semàntics, vigila i ataca els esperits degenerats i lliures com Taller Llunàtic.

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
ABRIL 2019

diumenge, 25 de novembre de 2018

AMPUTACIONS CONSPÍCUES & TIBERI D’EMBRIONS DESBOCATS


‘Je maintiens qu’il faut qu’il y ait des malheureux dans le monde, que la nature le veut, qu’elle l’exige, et que c’est aller contre ses lois en prétendant remettre l’équilibre, si elle a voulu du désordre’.
 Sade
(Oeuvres Complètes, XIII-XIV. Cercle du Livre Précieux, p., 219. Paris. 1968).

Entre la compassió i el rebuig, entre l’astorament i el fàstic, la gent sentimental, familiar i escolaritzada s’enfronten a la visió d’un cos amputat o mutilat, i l’encerclen en un clos del qual no pot sortir, en una operació quirúrgica moral, no física. La societat humana (qualsevol societat) expulsa del seu pensament un membre amputat i transforma l’individu en allò sense erotisme o sense vida sexual. L’amputació dins l’inconscient col·lectiu és la castració visible. El control social –aquell que diu des de l’escola o la psicologia quan (no) convé que un infant o un púber manegi un estri* que li permeti l’entrada al món de la creació, de l’obsessió i del plaer del vici—estimula la no mirada. O, si tant es vol, la inclusió --només dins el sector cerebral idiota dels sentiments-- dels amputats, dels mutilats. No cal dir que aquell control social, que sempre és polític, amb aval estatal o sense, té el que s’anomena el mot lexical, el mot tabú, el mot impropi d’emprar en públic, la interdicció sagrada (cada dia més endolcida i dissimulada o disfressada per la divulgació de mestres, psicòlegs i periodistes),  el mot contra el que exerceix el seu poder de repressió la religió, la superstició (que és la mateixa cosa), el bon gust, etc.
Exercida per Otto Dix, George Grosz i tants altres, la representació de mutilacions avala la reflexió precedent. Sade, a la seva obra magna, ‘Les 120 journées de Sodome’, descriu els personatges des d’una perspectiva d’amputació moral i física com a representació d’un món oposat al bé. A la Desgranges, per exemple, li falta un pit i té tres dits tallats, és coixa, mancada de sis dents i un ull, receptacle de tots el vicis i les malifetes que ens exalten: incendiària, parricida, incestuosa, sodomita, lesbiana, assassina, emmetzinadora, culpable de violacions, de robatoris, d’avortaments i de sacrilegis.
Taller Llunàtic, en desvetllar unes quantes parafílies antisocials, no exactament antisistema, que l’apassionen, relacionades amb el que hem escrit més amunt, se situa com sempre a la ribera tacada de fàstic i de merda on ningú vol estar perquè put. 

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA, 25 NOVEMBRE 2018.

*Es digui telèfon mòbil, ordinador, videojoc o qualsevol mecanisme que surti de botador.



REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


La traducció catalana d’’Una vita violenta’ de Pier Paolo Pasolini  és de Maria Aurèlia Capmany.

Els àudios emprats al vídeo d'’’Amputacions…’’ i ‘’Tiberi…’’ són:

"Fly and Collision of Comas Sola", Tangerine Dream, del seu àlbum ‘’Alpha Centaury’’ de1971.
 00:00,00 > 00:44,63.

"Stratosfear",Tangerine Dream, del seu àlbum Stratosfear de 1976.
00:44,64 > 02:52,23.

"Lluís Travesset, de l'Escolania de Monserrat, canta el Salm 84 (83)"  Consagració de la Sagrada Família de Barcelona el 12 de febrer de 2011.
03:33,07 > 06:47,33.

"Salm 79. Responsori a la Missa Conventual de la Basílica de Santa Maria de Montserrat", el 7 d'octubre de 2008.
06:47,34. > 07:11,20.


Vid., també ‘The Amputee’ (1973) de David Lynch:



diumenge, 11 de febrer de 2018

COMUNICATS SULFUROSOS

‘Has barrat el pas a tota dolçor d’esperit. I el pitjor de tot és que encara t’alegres de viure aquesta vida, i de les malediccions de tothom te’n fas un plaer’
Julià l’Apòstata
(trad., Pau Sabaté)

Seria sobrer explicar-vos, desgraciats cadavèrics, quina és la finalitat dels nostres comunicats. Anuncien la fi del món, volen la fi del món dels perdularis promotors d’aquest fals pacifisme que no significa altra cosa que impotent moda efímera. En publicar dins aquest blog l’equivalència en arguments del no metall de color groc, bla, fràgil, lleuger, que desprèn una olor característica d’ou podrit en combinar-se amb hidrogen i crema amb flama de color blau amollant diòxid de sofre (SO2); és a dir, imatges i textos que us intoxiquen sempre, emetem comunicats només a vosaltres, especialment triats amb intenció ofensiva. Podeu patir ara dos d’aquests comunicats, construïts amb motiu de diverses publicacions llunàtiques com ‘Zoofília llunàtica’, ‘Catalunya: èxtasi pornogràfic’, ‘Venjança de la sang violada de les Buxadé’...

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA

11 febrer 2018.




diumenge, 4 de febrer de 2018

CATALONIA: PORNOGRAPHIC ECSTASY

Estimats compatriotes: aviat sereu membres de l'única organització capaç de l'alliberament del nostre territori sobirà.
El vídeo 'Catalunya: èxtasi pornogràfic' --aberrant en tots els seus aspectes, com una poderosa arma nuclear per  convèncer-vos dels avantatges llunàtics-- també proclama la determinació inflexible de continuar la política d'emprar traduccions de la nostra teoria nacionalpornogràfica per estendre-la arreu dels confins  de l'univers, amb urpa violenta i gens asèptica.
 Aquí teniu, doncs, 'CATALONIA: PORNOGRAPHIC ECSTASY', on us tornam afuar la llengua coreana  que dispensa la boca de la nostra  disciplinada presentadora Ri Chun-Hee per rebentar els vostres timpans misericordiosos.


JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
Pyongyang
Catalunya, 18 de gener 2018.





dimarts, 2 de gener de 2018

ZOOFÍLIA LLUNÀTICA

Vet aquí la descripció d’un vici de fusió llunàtic i una filípica contra les lleis espanyoles que no permeten el sexe amb animals. Una informació sobre les passions més prioritàries com la zoofília,  que,  a la Catalunya gran i unida que ens portarà la independència, no seran prohibides, sinó que seran incentivades, subvencionades, i, si ho hem de dir tot, d’obligatori compliment totalitari. Una llibertat i un llibertinatge mai vists –la realització de la nostra teoria utòpica.

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA

2 gener 2018