diumenge, 24 de setembre de 2017

CATALUNYA: ÈXTASI PORNOGRÀFIC

SÍ A UNA CATALUNYA INDEPENDENT, PORNOGRÀFICA I LLUNÀTICA.

video

diumenge, 27 d’agost de 2017

SABONERA DE RÀBIA I INFECCIÓ SISTÈMICA

El 14 d’abril de 2017, entre les 12:13 h i les 18:18 h, Bartomeu Cabot va trametre via Whatsapp una imatge i un vídeo a un petit nucli d’humans absorbents als quals tenia convocats a un ‘Sopar francmaçó’ des del dia 10 d’abril a les 21:22h. L’obra plàstica realitzada com a imatge de convocatòria, així com la composició del text que serví per realitzar el clip, van ser exhibits durant el sopar aquest mateix vespre.

L’ocasió s’ho pagava, era divendres sant, un any just després de la nostra propagació vírica inoculada a l’antropomorfa Teresa Grandas que podeu llegir dins aquest blog tendre i carregat de mals sentiments. Bé. Res més agradable que tirar els diners a un restaurant d’un cert luxe com ‘Es Torrent’ de Son Carrió, on degustàrem un menú d’exquisideses enmig de flastomies, testimonis orals de la més alta delicadesa.

Aquí ho teniu tot. La brutor plàstica de Cabot, la filmació i la composició del text que es veu amb la selecta tria d’obres entorn del tema de la castració, les quals, estam segurs, seran fruïdes i considerades una prova més del bon gust que tant us agrada, ara amb els peus corresponents que no figuren al vídeo. La traducció d'Horaci és de Jaume Juan Castelló.

El conjunt il·lustra la nostra tendència luxosa cap a l’antropofàgia; una interpretació, com haureu endevinat, del sant sopar que aquell pocavergonya, fuster de Natzaret, va instituir per desgràcia de la humanitat.

La llista d’apòstoles i d’apòstols que intervingueren al ‘Sopar francmaçó’ és la següent: Josep Albertí, Antoni Jesús Ballester, Francisca López, Bernat Mas, Llorenç Ramis, Margalida Pons, Giannina Romero i Bartomeu Cabot.


JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
SON CARRIÓ, CATALUNYA
14 D’ABRIL-12 AGOST 2017



video









diumenge, 30 de juliol de 2017

VISIÓ CELLAJUNTA DE ‘VENJANÇA DE LA SANG VIOLADA DE LES BUXADÉ’

Una breu anàlisi del daltabaix que ens atreu amb ulls de serp –la guerra de 1936—és el que us amollam com una segona part del post anterior. No hi ha dubte que l’atractiu eròtic de la guerra –i en especial d’aquella que protagonitzaren els nostres avantpassats—és el que mena les nostres passes a una visió –repetim-ho—diferent de les ploradores. L’allau de bibliografia d’aquella contesa tothom sap que és quasi il·limitada. Per esmentar dos documents dels darrers que hem conegut direm que el llibre d’Antoni Tugores ‘Moriren dues vegades. Daria i Mercè Buxadé, infermeres catalanes assassinades a Mallorca l’any 1936’, com a recerca d’orígens i història obri noves perspectives. Segonament Manuel Aguilera Povedano ha publicat ‘Un periodista en el desembarco de Bayo. Gafim y la Guerra Civil en Mallorca’*, una altra prova del cínic Gabriel Fuster Mayans –casat per cert amb una gabellina, Maria Antònia Sureda Sancho, a la qual s’adreça l’epistolari del llibre—, que feia part del feixisme triomfal que va violar i matar les germanes Buxadé. (Taller Llunàtic no oblida que Gafim es va posicionar contra la nostra acció i manifest del ‘Salón de Otoño’ el 1976. Vid., els seus articles a ‘Baleares’: ‘El entierro de la sardina’, ‘20-X-1976 i ‘Además fue una plancha’, 27-X-1976. Orgull llunàtic!).
És aquí, ben cert, que trobam el paradigma eròtic que us hem apuntat. Ens interessa molt focalitzar el fenomen sociològic de les masses humanes que individualment i col·lectiva varen fruir del llibertinatge republicà. Josep Massot i Muntaner, al seu pròleg, esmenta aquella “evolució” de Gafim, des dels temps republicans al canvi de jaqueta amb el franquisme (una metamorfosi que implicà actes criminals contra defensors de la República: fou responsable d’una unitat de morters de 81 mm., els millors d’aleshores, segons Aguilera, p., 36. A això ens referim quan escrivim que cal insultar els assassins amb els seus noms). Dins els sofàs confortables de la postguerra Gafim va poder exercir les habilitats del poca-solta i fer nostàlgia descarada quan afirmava que Rosselló-Pòrcel i ell eren ateus. “Ell era comunista i jo nudista”, citat per Massot (pp., 14-15). “Ell mateix reconeix que no va ser mai un bon estudiant i que en aquells moments tenia més interès pel nudisme, per l’esport i per la vida alegre del “barri xino” de Barcelona” (p., 14). Què trobau, nostàlgics d’avui?  Us sona això de gent que en la seva joventut (ho volia fer creure) és atea i després es donen fermats de mans i peus a capellans cursis i ben creients, per molt gais que en temps actuals es diguin? Vet aquí una endevinalla fàcil.

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT.
TALLER LLUNÀTIC.
CATALUNYA. JUNY 2017.


*Els dos llibres són de Lleonard Muntaner editor, Palma, 2017. Cal tenir molt en compte també l’important document fatxa ‘Diario (1940-1951)’ de Gabriel Fuster Mayans Gafim, a cura de Margalida M. Socías Colomar (ed.) i Isabel Ferrer Munar, del mateix editor, Palma, 2016. Sobre Gafim vid., ‘Acte onanista davant els nostres pares indefensos i despullats’, sobretot nota 13, dins aquest blog. Cal que diguem d’una puta vegada que la correspondència i el diari de Gafim i la correspondència de Llorenç Villalonga amb Baltasar Porcel i altres xixisbeus són infinitament superiors a tota la ronyosa literatura de novel·les, teatre, contes, etc (literatura morta a qualsevol nivell ja en els temps en què fou vomitada). És aquesta escriptura en carn viva dins l’arribisme, dins la hipocresia i el més clar reaccionarisme on hom hi pot trobar les pulsions més acostades a la veritat de la postguerra i de qualsevol temps. Vid., ‘333 cartes’ de Llorenç Villalonga. A cura de Jaume Pomar. Els Treballs i els Dies, 49. Editorial Moll. Palma. 2006. I ‘Les passions ocultes. Correspondència i vida. Epistolari complet (1957-1976). Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel. Edició, pròleg i notes de Rosa Cabré (col·laboracionista d’Espanya com Villalonga i Porcel). Edicions 62. Barcelona. 2011.







divendres, 2 de desembre de 2016

VENJANÇA DE LA SANG VIOLADA DE LES BUXADÉ

TALLER LLUNÀTIC TÉ LA CONDICIÓ ADORABLE DE SUPERAR I ROMPRE TOTES LES EXPECTATIVES O ESQUEMES QUE DIVAGUEN (SOMIEN, VARIEGEN) AL SEU ENTORN. SI CAP BOSSES TRISTES CREU QUE TALLER LLUNÀTIC NO POT EXPOSAR LA SEVA OBRA MALINTENCIONADA DIRECTAMENT, ARA US HO DEMOSTRAREM I US DONAREM CINGLADES PELS COLLONS FINS A REBENTAR-VOS EL FORAT DEL CUL.

REQUERITS ADESIARA PER COMISSÀRIES POLICIALS DE LA CULTURA, SOLEM TROBAR PEDRES DINS EL SEU FETGE PERQUÈ DEFUGEN L' EXACTESA I LA CURA. LLEGIU LA SEGONA PART DEL DARRER POST D'AQUEST BLOG* I VEUREU COM ENVERGAM UNA PALLISA A GENT BALDADA QUE NECESSITA UNA VAGINOPLÀSTIA COM TERESA GRANDAS QUAN ENS VOLIA SEDUIR PER AL SEU PROJECTE AL MACBA DE BARCELONA. SI LLEGIU LA CORRESPONDÈNCIA A QUÈ ENS REFERIM AMB GRANDAS, NO CREGUEU QUE N'HI HA HAGUT PROU. UNA ESTUDIANT DITA TINA ARAÜNA HA PROSSEGUIT EL DISCURS I NOSALTRES LES PUNTUALITZACIONS. GRANDAS TANMATEIX NO HA POGUT DEFUGIR EXPOSAR LA LUXÚRIA MALALTA DE TALLER LLUNÀTIC AMB OBRES COM 'FELLATIO', 'BATAILLE POUR L'EROTISME', 'EL CORREU DE SON COC', ETC, CEDIDES PER ALTRI, A L'EXPOSICIÓ 'GELATINA DURA. HISTÒRIES ESCAMOTEJADES DELS 80' AL MACBA DE BARCELONA (4 NOVEMBRE 2016-19 MARÇ 2017). ÉS BEN SABUT: SOM MASSA CRIMINALS I CICLOPIS!


TANMATEIX SEMPRE HI HA ESDEVENIMENTS ESTRANYS.

TALLER LLUNÀTIC NO HA DUBTAT NI UN SEGON A PARTICIPAR A LA MOSTRA COL·LECTIVA 'LA GUERRA A CASA. MALLORCA – 80 ANYS DESPRÉS', CONVIDAT PER HARTMUT BOTSMANN A LA SALA SAIM DE MANACOR ENTRE EL 2 I EL 10 DE DESEMBRE DE 2016. UNA EXPOSICIÓ MULTIDISCIPLINAR SOBRE EL TEMA DE LA MÉS ALTA MAGNITUD: LA GUERRA CIVIL DINS MANACOR EL 1936. NOSALTRES HEM TRACTAT L'ARGUMENT MÉS SANGUINARI I VERGONYÓS SUCCEÏT A AQUESTA VILA. PARLAM DE LES INFERMERES DE LA CREU ROJA DEL BÀNDOL REPUBLICÀ QUE ROMANGUEREN AL COSTAT DELS FERITS I FOREN ULTRATJADES I VIOLADES PELS ASSASSINS FALANGISTES, FEIXISTES ITALIANS I MILITARS ESPANYOLS. MÉS CONCRETAMENT SOBRE EL CAS ESGARRIFÓS DE LES GERMANES MEXICANO-CATALANES MERCÈ I DÀRIA BUXADÉ I ADROHER.

BOTSMANN I EL SEU EQUIP D'ADOLESCENTS MENORS D'EDAT, ELS 'XÍTXEROS AMB EMPENTA', HAN EXPOSAT SENSE CAP TIPUS DE TRAVA LA NOSTRA SEVERA APORTACIÓ --OBJECTE, GRÀFIC I BREUS FLAIXOS TEXTUALS-- AMB DENÚNCIA I HUMOR LÚGUBRE. TAMBÉ CAL AFEGIR QUE IMMEDIATAMENT QUE TALLER LLUNÀTIC VA REBRE LA CONFIRMACIÓ I GRATITUD UN DIA DESPRÉS, L'U DE DESEMBRE, QUE L'OBRA FOS LLIURADA DINS EL TERMINI ESTIPULAT PER LA CONVOCATÒRIA, EL 30 DE NOVEMBRE A LES 16 HORES, QUEDAVA PENJADA A LA SALA.

TOT D'UNA DONÀREM A CONÈIXER VIA WHATSAPP UN VÍDEO QUE FUSIONA LA PORNOGRAFIA VIOLENTA AMB EL MANDAT MIL·LENARI DE TALLER LLUNÀTIC.

TOT AIXÒ PASSA MENTRE L'OFICIALITAT POLÍTICA I CULTURAL, CASADA AMB EL REACCIONARISME DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA (DINS UN CLIMA ENRARIT DE VIOLACIONS D'ALUMNES PER CAPELLANS, CONSENTIDES BLANAMENT PELS INTEL·LECTUALS), PASSEGEN I OFENEN LES DESPULLES I LA MEMÒRIA DEL FOLL RAMON LLULL, SEGRESTAT DES DE LA NOSTÀLGIA D'UN PAÍS QUE TRAEIXEN EN TOT MOMENT.


TALLER LLUNÀTIC US DOMINA A TOTS! O NO, PELACANYES?



JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT.
TALLER LLUNÀTIC.
FRONT DE MANACOR. CATALUNYA. JULIOL 1936 - DESEMBRE 2016.



* Vid., 'Avalot contra una comissària de policia d'art postmodern'.

Darrera actualització: 23-IV-2017.



dilluns, 11 de juliol de 2016

CONVERSES EXACERBADES AMB DOS CONYS EN ZEL + AVALOT CONTRA UNA COMISSÀRIA DE POLICIA D’ART POSTMODERN


Crec absolutament impossible que existeixi en el món (excepte, naturalment, a la immunda regió valenciana) cap indret que hagi produït res de tan abominable com allò que és anomenat vulgarment els intel·lectuals castellans i catalans; aquests darrers són una enorme marranada; tenen el costum de portar bigotis tots plens de veritable merda i, en el cas de la majoria, tenen el costum d’eixugar-se el cul amb paper, sense ensabonar-se el forat com cal, com es practica en diversos països, i tenen els pèls dels collons plens materialment d’una infinitat formiguejant de diminuts i furiosos “Mestres Millets”, “Àngels Guimerans”. De tant en tant aquests intel·lectuals organitzen mutus i educats homenatges, i és per això que concedeixen als altres “mútuament” que les seves llengües són molt belles, i de resultes d’això ballen danses realment “cojonudas”, com ara la sardana, per exemple, que tota sola ja bastaria per cobrir de vergonya i oprobi un país sencer, sempre que això no fos impossible, com succeeix a la regió catalana, d’afegir encara una vergonya de més a les que constitueixen per elles mateixes el paisatge, les ciutats, el clima, etc., etc., d’aquella innoble terra.
Salvador Dalí*
 (Obra Completa., vol IV., pàgs., 213-214)

Que la teoria de la relativitat ens havia de donar un altre ordre cerebral, molt diferent al de la majoria de tipus que ens envolten, era una intuïció que ja teníem quan als anys cinquanta, amb un llumí encès, cercàvem Judes al barri jueu de Palma. Quan ens extasiàvem davant símbols i signes truculents o antihumans i podíem passar hores amb els ulls desorbitats a qualsevol carrer on s’hagués comès un atemptat a la dignitat humana o animal, millor amb complicacions mentals irreversibles. Així a un lloc de Capdepera on ‘el frare Talaia matà sa mare amb destral o martell’ o ‘el claper on en Niu serrava els braços de son pare amb una falç’**. Actes  –aturem-nos un moment— encomiables sense reserves. Que tot això ho fotografiaríem, ho escriuríem, ho pintaríem amb les despulles del nostre cos era previsible. Eudald Carbonell ens havia de dir molts anys després allò que tan sols imaginàvem que seria la nostra divisa: ‘La violència forma part de la nostra estratègia d’expansió, i els desastres ecològics també. Tenim un sentit  claustrofòbic de l’entorn, una necessitat constant de buscar llocs nous’***. Aquest és el vermell d’ou que Taller Llunàtic ha encalçat, sobretot quan han gosat fer-nos preguntes. Es tracta d’un subsector del deliri que ara us enflocarem. Dues entrevistes allunyades en el temps –una d’elles inèdita, talment com la contestàrem—que determinen la nostra més radical diferència amb allò que es pugui definir com a gènere i en contra del plaer idiota que reflecteixen els entrevistats artístics que ens fan riure cada dia a la premsa i altres merdes ambulants.
La primera conversa amb què us agredim és de 1990 (una altra prova que Taller Llunàtic no frissa en enfornar els seus plats enverinats), i l’itinerari  és el següent. Mercedes Laguens –la pintora que va signar amb nosaltres el manifest ‘Avís als monstres i dinosaures de General Mola, 3’ el 16 d’octubre de 1976 contra el ‘Salón de Otoño’ de Palma--, va posar en contacte Brigitte Ludl amb Bartomeu Cabot. Ella el volia entrevistar amb una gravadora i fou amenaçada davant tanta voluntat de confiança, de familiaritat, de rialletes, que és el que empren mascles i femelles practicants de la innoble beneitura del diàleg banal. Bé, Cabot va obligar Ludl a fer-li les preguntes per escrit. La molt canalla, però, no va comunicar el lloc on havien de ser publicades les respostes. La conversa, naturalment, la van respondre Josep Albertí i Bartomeu Cabot, per molt que les qüestions fossin adreçades al segon, en una maniobra que coneixem molt bé de distingir gèneres, pràctiques i individus, individualitzant i per tant provant d’anul·lar el caràcter bicèfal i hidrocèfal de Taller Llunàtic. Mai més en vam saber res, de na Ludl.
És evident que en la brevetat i en la solvència de les nostres manifestacions hi ha el bessó del diàleg amb Maria Elena Vallès, vint-i-sis anys després. La segona conversa, per tant, que tiram al pou negre de la vostra moral, desenvolupa a fons la nostra teoria política i el seu trànsit intestinal. Fou publicada a la revista digital ’40 putes’, http://www.40putes.com/, desapareguda en el mateix i sospitós moment que apareixia dins ella Taller Llunàtic. Tan sols hem corregit alguns errors tècnics i hem afegit  al començament un fototext de Josep Albertí realitzat els dies infames de la canonització del porc Juníper Serra; així com tota la correspondència convulsiva entre Cabot i la periodista Maria Elena Vallès, prèvia al lliurament de les nostres respostes, on no hi manquen fuetades a la damisel·la. Un detall important: a la introducció que fa Vallès a l’ interviu, intitulat ‘BARTOMEU CABOT/TALLER LLUNÀTIC, LES PUTES SÓN ELS ALTRES’, menteix. Per exemple, posa en boca de Cabot paraules que ell no pronuncià, com és ara que acceptava la conversa només si apareixia a ’40 putes’.
Així mateix incorporam una addenda amb els intervius al gargall vivent Arnau Pons quan fou premiat pels espanyols per la seva labor d’intoxicació de Catalunya amb cursileries. Un d’aquests intervius, per cert, és signat per la mateixa Vallès que fa tantes moixonies a Cabot, i que en parlar amb Pons, repetim-ho, elimina tota referència al conflicte que creà aquest al ‘Diario de Mallorca’ on treballa de mamadora Vallès, i que Taller Llunàtic arrasà amb diversos dispars dins aquest mateix blog. Vegeu, per exemple, ‘Animals engabiats’, publicat el 13-IX-2009 o ‘Ich tu dir weh!!’, del 13-XII-2009. Penjam també una imatge de la intervenció, atacada anònimament, de Lluïsa Febrer al carrer dels Set Cantons de Palma l’abril de 2016. Un suplement que s’hi adiu prou amb tota la sessió punitiva que us cega. I finalment, fastigosos mandrosos, us forçam a cavil·lar més de pressa, amb l’agressió merescuda a la funcionària de policia d’art del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Teresa Grandas. La breu correspondència amb aquesta analfabeta, que fa feina allà on són destinats els minusvàlids cerebrals --el museu--, ha arribat on ha arribat per haver gosat bordar, ella, abans de tocar a la porta dels nostres magatzems d’armes perilloses.

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT.
TALLER LLUNÀTIC. CATALUNYA. ABRIL-MAIG 2016.



*1930. Vid., nota 270 de l’O.C, pàgs., 1012-1013.

** Vid., ‘Aliorna’ de Josep Albertí, Llibres del Mall, Barcelona, 1974, pàgs., 11 i 48.

*** Vid., ‘Sapiens’, Edicions 62, Barcelona, 2001, pàg., 67.

Darrera actualització: 19-III-2017.


dilluns, 28 de març de 2016

VEUS SACRÍLEGUES DE DONA

Les càpsules que situam sota el títol de ‘Jesuxoricidi’ palesen –com manta vegades—la mollesa dels putes intel·lectuals. Els fets que tan sols esbossam ens exciten i ens enverinen, i aixecam un monòlit de destrucció que és l’únic que es mereix la catefa d’opinadors que esmentam. És vergonyós que l’anti-parenostre, per exemple, de Dolors Miquel no sigui cridat dins tot acte cultural d’aquest puta país que es diu Catalunya! Van alerta a no comprometre’s els porquets i porquetes! Ho tenen auto-prohibit. 
 D’altra banda, bufadores que donen mostres de suport a rapsòdies més antigues que el pastar, les trobam a l’engròs cada dia als carrers amb les seves putes boques rialleres per reivindicar pau, treball, justicia, igualtat, o per muntar orfeons obsolets contra la corrupció política, mentre Déu és intocable. En canvi quina meravella, quina valentia, quins collons la 'veu de dona' de Qasem Eixirifar, el professor de física iranià que totsolet s'enfronta sis hores cada dia contra la puta universitat de Teheran, contra tot un país integrista, contra tota religió que per falsa no accepta la veritat científica. 
Us encaminau a la vostra ruïna, desgraciats puritans!

Josep Albertí & Bartomeu Cabot
Taller Llunàtic. Catalunya. Març 2016.


Darrera actualització: 15-V-2016.


divendres, 27 de novembre de 2015

SUBVERSIÓ CREATIVA CONTRA PROTESTA SENTIMENTAL



Els dos fotomuntatges que formen el grup paquidèrmic que teniu a continuació foren realitzats per Taller Llunàtic, impulsats pels atemptats a París a partir del dia 13 de novembre de 2015. Les notícies oficials comunicaren que escamots musulmans –en nom d’Al•là-- foren els autors dels massacres a diversos llocs parisencs. Atès que com sempre les respostes civils s’han visualitzat sobretot en actes sentimentals –espelmes, flors, banderes, etc—als carrers d’arreu del món, Taller Llunàtic es posiciona un cop més, i com ho va fer a començaments d’any amb els atemptats també a la ciutat de la llum contra ‘Charlie Hébdo’, amb la ràbia i la guerra contra la religió i la covardia. Com és de suposar a Taller Llunàtic no li passa per alt que una embranzida del nacionalisme més fastigós –francès en aquest cas, però d’allà on sigui també—aprofita sempre fets d’aquest tipus per ajuntar els idearis conservadors que encarnen els valors que mai deixarem de blasmar i combatre. Ens repugna veure els colors de França –un dels colonitzadors de Catalunya Nord, no ho oblidem— com a motiu de solidaritat sobre monuments o emblemes.
http://www.capvermell.org/index.php/agenda/comunicats/17504-tous-sommes-paris

La foto de Bartomeu Cabot amb la llengua treta damunt un exemplar de la traducció catalana de l’Alcorà i amb el títol que encapçala aquest text, fou tramesa via WhatsApp a una vintena de persones el 19 de novembre de 2015. El fotomuntatge amb la imatge de Joseph Merrick –l’home elefant—tot nu i el text sobreimpressionat fou tramès per Josep Albertí a Bruno Richard, a París el mateix dia. 

 
JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT.
TALLER LLUNÀTIC.
CATALUNYA. NOVEMBRE 2015.



Bartomeu Cabot
(Foto: Joan Manuel Garcia Buades).



Fotomuntatge de Josep Albertí
dirigit a Bruno Richard. Enviat per correu electrònic.