Dia setze d’octubre de 2009 vàrem veure al Canal 33 el programa de tertulians de literatura de sofà, “L’hora del lector”, dirigit per Emili Manzano, un nom i un llinatge que ens vénen a la memòria històrica de 1936, idèntic a l’assassí compare de les atrocitats d’Aldo Rossi –“Conde Rossi”. Consultau “Mallorca 1936. La sublevación militar y el desembarco republicano” de Juan José Negreira Parets (Ed.), Lleonard Muntaner editor, Palma, 2006, amb les fotos de l’arxiu d’Andrés Ardid Sánchez. El programa –que començà amb un menyspreu envers els col·lectius, els moviments, etc-- fou dedicat a les obres sobre Josep Pla i Miquel Bauçà, dels autors Enric Vila i Abel Cutillas, respectivament. I al final, als minuts 53-54, Xavier Lloveras es despenjà amb aquesta ironia típica i fastigosa, soporífera, de tota l’emissió, amb la recensió del llibre “Poesia és el discurs. Miquel Bauçà”, citat per nosaltres dins aquest blog. Aquí teniu el vincle per estopejar-vos els ulls de la mediocritat que exhibeix Lloveras amb la seva frase que el portarà a la vora d’unes grans fosses com les de Katyn: “…i al final una barbaritat del Taller Llunàtic…”.
Josep Albertí & Bartomeu Cabot
TALLER LLUNÀTIC
