No falla. Els grans ideals són l’amagatall perfecte de
les repressions, de les prohibicions, de les coaccions, de les extorsions. Hi
ha cap organització social que no estrenyi –per poc que sigui—l’humà? Per
justificar l’absurd, la imbecil·litat de les restriccions del lliure albir,
sempre ( i sobretot en els moments històrics de crisi), res millor que un
ideal. Res millor que un monument molt gros per justificar, fins i tot per
amagar el pensament, la imaginació en llibertat. Taller Llunàtic ha demostrat
en moltes ocasions com, no el procés de independència de la nostra nació, sinó
la maleïda transversalitat per a assolir-la, és el femer on fermenta el gran parany
que perpetua l’endarreriment, la superxeria; on es cometen atemptats en nom
d’una hipotètica unió nacional. On es calla.
Reducció de la capacitat de força d’un poble? No hi ha
més reducció que el consentiment de qualsevol correcció política. En nom de la
transversalitat les forces polítiques –és a dir, els noms de les persones
individuals—se sotmeten a unes autocensures, censures i deformacions mentals i
de comportaments que no “acceptarien” dins l’àmbit estricte de les ideologies.
Aquestes no ens agraden, és clar. Al post que publicam hi figura una llista no
negra sinó marró –el color de la merda—d’individus que amb les seves agressions
a Taller Llunàtic han construït no tan sols la censura catalana dels darrers
temps, sinó que han aixecat el monòlit del descrèdit, de la incredulitat en tot
allò en què participen. Els Bernat Puigtobella, Arnau Pons, Lluís Maicas, Jaume
Sastre, etc, que no són més que l’escòria del subfeixisme. Aquí teniu doncs que
sota la “crítica” a la colonització espanyola de Catalunya hi apareix sense
complexos la pròpia policia de la moral que, des de distints camps semàntics,
vigila i ataca els esperits degenerats i lliures com Taller Llunàtic.
JOSEP ALBERTÍ
& BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
ABRIL 2019
+ Scribd + Issu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada