diumenge, 12 de maig del 2019

ANTISEXE CONTRA TALLER LLUNÀTIC


No falla. Els grans ideals són l’amagatall perfecte de les repressions, de les prohibicions, de les coaccions, de les extorsions. Hi ha cap organització social que no estrenyi –per poc que sigui—l’humà? Per justificar l’absurd, la imbecil·litat de les restriccions del lliure albir, sempre ( i sobretot en els moments històrics de crisi), res millor que un ideal. Res millor que un monument molt gros per justificar, fins i tot per amagar el pensament, la imaginació en llibertat. Taller Llunàtic ha demostrat en moltes ocasions com, no el procés de independència de la nostra nació, sinó la maleïda transversalitat per a assolir-la, és el femer on fermenta el gran parany que perpetua l’endarreriment, la superxeria; on es cometen atemptats en nom d’una hipotètica unió nacional. On es calla.
Reducció de la capacitat de força d’un poble? No hi ha més reducció que el consentiment de qualsevol correcció política. En nom de la transversalitat les forces polítiques –és a dir, els noms de les persones individuals—se sotmeten a unes autocensures, censures i deformacions mentals i de comportaments que no “acceptarien” dins l’àmbit estricte de les ideologies. Aquestes no ens agraden, és clar. Al post que publicam hi figura una llista no negra sinó marró –el color de la merda—d’individus que amb les seves agressions a Taller Llunàtic han construït no tan sols la censura catalana dels darrers temps, sinó que han aixecat el monòlit del descrèdit, de la incredulitat en tot allò en què participen. Els Bernat Puigtobella, Arnau Pons, Lluís Maicas, Jaume Sastre, etc, que no són més que l’escòria del subfeixisme. Aquí teniu doncs que sota la “crítica” a la colonització espanyola de Catalunya hi apareix sense complexos la pròpia policia de la moral que, des de distints camps semàntics, vigila i ataca els esperits degenerats i lliures com Taller Llunàtic.

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
ABRIL 2019



+ Scribd + Issu