Den tottalen krieg

LA BRUTOR DE LA PROTESTA

Aniràs per fi, tard o d’hora, allí on se t’emportava, ja de temps enrera, aquesta teva cobdícia desenfrenada i furibunda; però tampoc aquesta possibilitat no et produeix cap pena, sinó una increïble complaença. La natura t’ha creat per a aquesta follia; la teva voluntat t’hi ha exercitat; l’atzar t’hi ha reservat. Mai no has desitjat la pau, i ni la lluita tan sols, si aquesta no havia d’ésser impia. Has trobat una colla de perduts, formada d’un garbuix de gent depravada i abandonada no solament de la fortuna, ans també de l’esperança. Una vegada allí, amb quina alegria fruiràs; amb quin goig et complauràs; enmig de quin gran plaer deliraràs, quan en el nombre dels teus, que és tan gran, no sentiràs ni veuràs cap home de bé!

(Ciceró)

(Primera catilinària. Trad, Oliveri Nortes)

Ens hem preguntat moltes vegades per què les contradiccions més flagrants s’instal·len entre uns col·lectius que bravegen de justícia, de solidaritat, de valors humans, de independència i d’independentisme. Hem analitzat exemples protagonitzats per tipus més o menys coneguts que trobareu a continuació. Hem repetit les preguntes, les visions de les contradiccions. Mai no hem trobat cap resposta. Tret de la vanitat evident. La caparrudesa de mirar cap a una altra banda quan es tracta de gent progressista i quan es fa referència a qüestions com la corrupció segons a quins sectors –l’expressió plàstica, per exemple--, com la superstició religiosa, no té aturall. Els falsos gurus enganyen com sempre aquests col·lectius, tant per ignorància com per conveniència. Els textos i les imatges que us introduïm al caparrí insisteixen i demostren que les documentacions  són en l’aire.

La incomprensió, l’amnèsia voluntaris són components imprescindibles per farcir el panorama que radiografiam. La beneitura l’acaba de bullir. El rebuig d’una obra de Bartomeu Cabot –una vegada més després del fotomuntatge prohibit per Miquel Flaquer, analitzat en dos capítols a El patíbul del fill de puta: l’afer d’El Golea, dins aquest blog--, el rebuig, deim, de les denúncies de Taller Llunàtic, aquest pic ni més ni menys que dins una escola –espai sacralitzat que amaga molts cops tant reaccionarisme com una església—es fan explícits en la següent producció llunàtica  que us cagam damunt.

Durant la Dirty protest, el 1978, els membres de l’IRA, en un seguit d’accions magnífiques i desesperades, entre les quals hi havia vagues de fam fins a la mort, empastifaren les parets de les seves cel·les amb la pròpia merda. Si repassau fets com aquest i ho comparau amb les falsedats que descrivim a la nostra mala carnadura Den tottalen Krieg, arribareu  a entendre que a la Catalunya de Mallorca la femta inunda l'espectacle diari i els seus protagonistes es  nodreixen de les seves gasòfies.  

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT

TALLER LLUNÀTIC

CATALUNYA

JULIOL 2015.

Darrera actualització: 3-VIII-2015.