dimecres, 12 d’agost de 2020

DÍPTIC DE LA MALA ENTRANYA

 El 5 d’agost de 2017 es publicava una notícia només en paper a ‘Ultima Hora’ de Palma, que, voluntàriament, tot d’una va ser silenciada i oblidada dins el sac de les xerradisses untuoses, hipòcrites i al capdavall sempre només interessades en benefici del ‘prestigi’ dels comentaristes, aficionats i professionals de la remenada de cul político-imbecil de tot Catalunya. Com cada any els Borbons oferien a botifarres, pagesetes i mossones mallorquines, representants d’això que se’n diuen les classes polítiques, culturals, socials, etc, una audiència en el més pur estil tropical i colonial. Em referesc a un moment històric de plena ebullició independentista, brutal, de la nostra única nació imperial, Catalunya, que havia de desembocar en el referèndum de l’1 d’octubre, amb sang catalana vessada pels carrers del Principat per mans espanyoles. Diré tot d’una, també, que Taller Llunàtic ha estat i és satíric amb aquest llarg procés d’emancipació amb molts, moltíssims protagonistes de primera i segona línia de foc amb una idea de la vida de base cristiana. Els Junqueres, Forn, Puigdemont, Torra, etc. A un costat i a l’altre del front de batalla. Els espanyols depredadors han enarborat sempre la bandera del cristianisme en els seus massacres arreu del món. Cap confiança tenc amb ells. Amb ningú. Taller Llunàtic no ha seguit mai cap creença política i sent la seva pudor com ningú, també. És per això que quan vaig veure –tothom va veure—que a l’audiència reial d’aquell agost de 2017 hi compareixia tot somrient ni més ni menys que el vicepresident d’una institució plena, en teoria, d’independentistes –l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)—vaig poder corroborar tant la meva seguretat de vèncer Espanya subjugadora només amb mètodes científics allunyats de l’èpica arnada i del sentimentalisme de qualsevol religió, com la confirmació de la malfiança genètica i crònica de Taller Llunàtic també envers els fidels, els apòstols de la llibertat pàtria.

Pau Vadell i Vallbona, el visitant de la reialesa botxina, ha mantengut dins el silenci més cavernós totes les circumstàncies i motius d’aquell esdeveniment. Això mateix han fet els ‘crítics’ –tothom-- de la guerra d’Espanya contra Catalunya. Vadell no és un secundari en aquesta pel·liculeta nacional-catòlica. Es tracta –a més de membre destacat dins l’AELC—d’un editor, poeta, gestor cultural, etc, respectat per tothom (és clar, ningú pot estar en males relacions amb un editor que et pot publicar les merdasses).

Com és ben sabut Taller Llunàtic no frissa a treure el seu moc carregat de coronavirus i empastissar-lo damunt els membres més malsans del puta cos fal·laciós d’aquesta societat. Jo no vaig descartar mai de parlar sobre aquesta barrabassada. Tanmateix m’havia de sorprendre la major pertorbació que m’hagués imaginat. Un membre cofundador de Taller Llunàtic, Bartomeu Cabot i Perelló, informat de la moral i posició de Vadell, l’hi havia de donar suport només amb la seva sola presència dins una infecta capella religiosa dessacralitzada de Calonge (Catalunya), amb tota una xusma –poètica, cursi—que hem exterminat arreu durant la nostra vida escandalosa. Cabot, l’autor del cartell més contundent contra les contradiccions dels independentistes, contra la colonització espanyola de Catalunya, feia el mamarratxo, ‘un acte idiota’ (són mots seus), precisament recitant un poema detestable, dins la dita capella. Amb la benvolença i control del visitant dels reis espanyols,  i  amo d’aquell cau, Pau Vadell.

Reproducció del cartell de Cabot penjat dins el Centre d’Educació de Persones Majors de Son Canals de Palma. Vegeu http://tallerllunatic.blogspot.com/2015/07/den-tottalen-krieg.html pàg., 45.


Fotograma del vídeo de Cabot actuant amb Pau Vadell penjat al xat ‘Cervellets pervertits’ el 5 maig 2019. https://vimeo.com/350030371

[PER QUÈ TRITURAR MIQUEL BARCELÓ (NO NOMÉS) PER LA SEVA RELACIÓ AMB LA MONARQUIA ESPANYOLA I NO FER-HO –CONTEMPORITZAR-HI-- AMB PAU VADELL? QUÈ SIGNIFICA AIXÒ?]

Jo vaig escriure dos textos sobre aquest afer (i sobre les actituds de determinats artistes plàstics) i vaig enviar-los al xat de WhatsApp ‘Cervellets pervertits’ on s’havia penjat un vídeo i un text de Cabot dels quals don notícia així com de les vicissituds posteriors. Les dates de perpetració del meu material consten al final de cada escrit. Tanmateix Cabot no va fer la seva representació sol. Ja hi havia gent del grup al qual pertany ara –‘Cervellets pervertits’-- que l’ajudava. L’artista plàstica Maria Antònia Bauçà Barceló el va guiar cap a Calonge i va filmar la baixada de guàrdia de Cabot, tal com explic dins el primer volum –‘Taller Llunàtic es caga en el Crist de la idiotesa perquè no és idiota’—d’aquest ‘Díptic de la mala entranya’. No m’estendré aquí a repetir el que analitz dins els dos escrits –el segon titulat ‘Merda de morts’—que venen a continuació. Però sí vull dir que l’obra present és un dels màxims exercicis d’autocrítica que ha fet mai Taller Llunàtic. Cal assegurar també que el context és molt ample. No tan sols hi ha una actuació política, sinó un exercici de llibertat per part de tots els protagonistes que jo no he discutit mai en cap moment. És dins un ambient artístic on es desenvolupa el relat que faig en aquest post. I és a través d’un món suposadament compromès –l’intel·lectual, l’artístic—contra les cadenes que s’han de segar, que tenim el missatge que ens dona la postmodernitat.

Tan sols he corregit petits detalls de redacció. He afegit l’enllaç de l’entrevista de Cabot a Ràdio Marianda (per cert una emissora amb programes i Facebook en espanyol), he eliminat la pàg., 64 en blanc per error tècnic, he substituït una obra de George Grosz repetida, he inclòs un fotograma de B. Crespí al vídeo de Cabot que cit i esmenat errades ortogràfiques. 

Actualització del 25 octubre 2020: Jordi Martínez Vidal de pàgs., 62 i 65 corregit per Jordi Martínez Suau.

Actualització de l'1 novembre 2020: portmodernitat de pàg., 61 corregit per postmodernitat; i fruit de pàg., 70 corregit per fruït. 

 

JOSEP ALBERTÍ

TALLER LLUNÀTIC

CATALUNYA

2 AGOST 2020

‘El que està permès, no té cap valor; l’esperit, obnubilat pel vici, prefereix les coses vils.’

‘Satiricó’

Petroni

(Trad., d’Albert Berrio i Romà Giró)








Scribd + Issu

dissabte, 16 de maig de 2020

ATROCITATS VIRICOGENITALS

Un llunàtic veu atrocitats per tot allà on va. Si a més s’esdevenen catàstrofes inimaginables, millor encara. Naturalment sempre amb visió planetària. L’obra que teniu davant els vostres morros de ca trist –per temporals o pandèmies—és una exaltació més d’un ecosistema que aquesta vegada ha porgat material de diversos espais i circumstàncies. Els individus i les obres integrats dins aquesta creació patològica són interessants des de molts punts de vista, el científic i el plàstic sens dubte. Però hi ha un autor que vull mencionar a aquesta introducció perquè quadra amb la meva apologia del joc a ‘La ludopatia pot ser la vostra salvació’, dins el post del present blog, ‘Porno per malalts’. Es tracta del gran caricaturista Thomas Rowlandson. La passió desenfrenada per jugar el va portar a la ruïna. Amb les 7500 lliures esterlines que va rebre d’una herència es va aficionar tant a les cartes que aviat va fer net. El seu rècord fou que una vegada va estar trenta-sis hores seguides assegut jugant. Del segle XVIII a ara em travessa l’emoció que sent davant aquesta barbaritat, amb la qual els que fruïm de la seva obra pornogràfica hi hem guanyat una fortuna. Vés per on. Només un altre detall: el paroxisme de Luis Buñuel davant els fets o coses que li produïen un malestar furibund és citat per Francisco F. Aranda a la seva obra ‘Luis Buñuel. Biografía crítica’ Editorial Lumen. Barcelona. Segona edició. 1975, pàg., 68.

JOSEP ALBERTÍ
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
MAIG 2020



+ Scribd + Issuu

diumenge, 1 de desembre de 2019

diumenge, 24 de novembre de 2019

PORNO PER MALALTS

(IDOLATRIA DEL VICI, DEL LUXE I DE L’EXCÉS)

Capgirar els valors. Una de les fites bàsiques de Taller Llunàtic. Com que és massa evident no en parlarem. L’antítesi de l’idealisme polític i social, és clar. Qui llegeixi no necessitarà guia. Anirem directes al moll de l’os. Els deu textos de ‘Porno per malalts’ han estat evacuats durant el 2019. Els dos primers són publicats aquí en les seves versions i dates originals i a continuació en una actualització de disseny i petites correccions o afegitons. El primer, a petició de Joan Josep Morey –Dr. Morey—, per a la seva exposició individual al bar Sa Travessa de Palma a partir del 4 d’abril. Van signats per Josep Albertí i Bartomeu Cabot –és a dir, per Taller Llunàtic—com a creacions col·lectives i complementàries, encara que els textos són obres només de Josep Albertí, exceptuant el títol i el segment final del primer –‘Les deformitats als parts prematurs del Dr. Morey’ i ‘Sala de Parts de l’Hospital Psiquiàtric de Palma’—que són de Bartomeu Cabot.
Les circumstàncies de la redacció d’aquests escrits són violentes i embogides. Tot i que hi ha molt de plaer, la immersió de Josep Albertí dins un procés víric va ser desencadenant de diverses afeccions que influïren en el disseny i en l’escriptura dels darrers capítols. A principis de juliol una traqueïtis tractada mèdicament amb antibiòtics com Augmentine i corticoides no va remetre fins ben entrat l’agost. Tot seguit una Neuràlgia d’Arnold afectà seriosament la capacitat dinàmica habitual, amb dolors aguts. Finalment l’augment de la graduació a 1100 en ferritina demostrà la presència de la malaltia d’hemocromatosi hereditària. Mutació d’un gen. Amb aquestes condicions el porno més malaltís que teniu amb tres enllaços (pàgs., 1, 8 i 61) acabà de sotmetre i de curar tant els textos com el físic del seu autor. Cal dir que aquest desenvolupament manté una relació amb la degradació de l’escrit en estat de cansament profund de ‘Cadaverina 15’, com ja descrivim al post dins aquest blog. Ara la malaltia múltiple esdevé un component clau del relat fragmentat però unitari en la seva concepció distorsionada. No debades els vídeos van més enllà en el mal gust que una certa tolerància de la pornografia únicament genital.

JOSEP ALBERTÍ
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
NOVEMBRE 2019

Nota kamikaze: les dues fotos de Josep Albertí, pàg., 8, són fetes per Marc Albertí que el mes d’agost de 2019 va portar-li expressament del Japó la cinta hachimaki, que consigna en llengua nipona el concepte de kamikaze.

Nota de luxe vaginal: la foto de la joia al cony de la pàg., 31 és de Mireia Sentís. Extreta de ‘Cunnus. Represión e insumisiones del cuerpo femenino’ d’Alberto Hernando. Montesinos. Barcelona. 1996, pàg., 129. Era dins la versió del llibre a Internet i ha descomparegut, com puta ànima de Robert. És massa ofensiva, aquesta imatge meravellosa, pel feminisme pudibund?

Nota pornofantasmagòrica: sí, la realitat és la desaparició. Desapareixen imatges colpidores. La de Sentís i les d’un film porno. Com podeu observar l’enllaç al darrer vídeo (pàg., 61) us remet a una pàgina on es diu miserablement que ha estat eliminat. (La imatge que ens queda, bellíssima, la mantenim dins el post per a past de la vostra salut mental i física). Tanmateix us volem oferir una altra pel·lícula de la mateixa categoria dins el darrer enllaç, també didàctic i solidari amb la vostra fam de justícia i de bondat.








+ Scribd + Issu