diumenge, 23 d’agost de 2020
dimecres, 12 d’agost de 2020
DÍPTIC DE LA MALA ENTRANYA
El 5 d’agost de 2017 es publicava una notícia només en paper a ‘Ultima Hora’ de Palma, que, voluntàriament, tot d’una va ser silenciada i oblidada dins el sac de les xerradisses untuoses, hipòcrites i al capdavall sempre només interessades en benefici del ‘prestigi’ dels comentaristes, aficionats i professionals de la remenada de cul político-imbecil de tot Catalunya. Com cada any els Borbons oferien a botifarres, pagesetes i mossones mallorquines, representants d’això que se’n diuen les classes polítiques, culturals, socials, etc, una audiència en el més pur estil tropical i colonial. Em referesc a un moment històric de plena ebullició independentista, brutal, de la nostra única nació imperial, Catalunya, que havia de desembocar en el referèndum de l’1 d’octubre, amb sang catalana vessada pels carrers del Principat per mans espanyoles. Diré tot d’una, també, que Taller Llunàtic ha estat i és satíric amb aquest llarg procés d’emancipació amb molts, moltíssims protagonistes de primera i segona línia de foc amb una idea de la vida de base cristiana. Els Junqueres, Forn, Puigdemont, Torra, etc. A un costat i a l’altre del front de batalla. Els espanyols depredadors han enarborat sempre la bandera del cristianisme en els seus massacres arreu del món. Cap confiança tenc amb ells. Amb ningú. Taller Llunàtic no ha seguit mai cap creença política i sent la seva pudor com ningú, també. És per això que quan vaig veure –tothom va veure—que a l’audiència reial d’aquell agost de 2017 hi compareixia tot somrient ni més ni menys que el vicepresident d’una institució plena, en teoria, d’independentistes –l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)—vaig poder corroborar tant la meva seguretat de vèncer Espanya subjugadora només amb mètodes científics allunyats de l’èpica arnada i del sentimentalisme de qualsevol religió, com la confirmació de la malfiança genètica i crònica de Taller Llunàtic també envers els fidels, els apòstols de la llibertat pàtria.
Pau Vadell i
Vallbona, el visitant de la reialesa botxina, ha mantengut dins el silenci més cavernós
totes les circumstàncies i motius d’aquell esdeveniment. Això mateix han fet
els ‘crítics’ –tothom-- de la guerra d’Espanya contra Catalunya. Vadell no és
un secundari en aquesta pel·liculeta nacional-catòlica. Es tracta –a més de
membre destacat dins l’AELC—d’un editor, poeta, gestor cultural, etc, respectat
per tothom (és clar, ningú pot estar en males relacions amb un editor que et
pot publicar les merdasses).
Com és
ben sabut Taller Llunàtic no frissa a treure el seu moc carregat de coronavirus
i empastissar-lo damunt els membres més malsans del puta cos fal·laciós
d’aquesta societat. Jo no vaig descartar mai de parlar sobre aquesta
barrabassada. Tanmateix m’havia de sorprendre la major pertorbació que m’hagués
imaginat. Un membre cofundador de Taller Llunàtic, Bartomeu Cabot i Perelló,
informat de la moral i posició de Vadell, l’hi havia de donar suport només amb
la seva sola presència dins una infecta capella religiosa dessacralitzada de
Calonge (Catalunya), amb tota una xusma –poètica, cursi—que hem exterminat arreu
durant la nostra vida escandalosa. Cabot, l’autor del cartell més contundent
contra les contradiccions dels independentistes, contra la colonització
espanyola de Catalunya, feia el mamarratxo, ‘un acte idiota’ (són mots seus), precisament
recitant un poema detestable, dins la dita capella. Amb la benvolença i control
del visitant dels reis espanyols, i amo d’aquell cau, Pau Vadell.
Reproducció del cartell de Cabot penjat dins el
Centre d’Educació de Persones Majors de Son Canals de Palma. Vegeu
http://tallerllunatic.blogspot.com/2015/07/den-tottalen-krieg.html
pàg., 45.
Fotograma del vídeo de Cabot actuant amb Pau Vadell
penjat al xat ‘Cervellets pervertits’ el 5 maig 2019. https://vimeo.com/350030371
[PER QUÈ TRITURAR MIQUEL BARCELÓ (NO NOMÉS) PER LA
SEVA RELACIÓ AMB LA MONARQUIA ESPANYOLA I NO FER-HO –CONTEMPORITZAR-HI-- AMB
PAU VADELL? QUÈ SIGNIFICA AIXÒ?]
Jo vaig escriure
dos textos sobre aquest afer (i sobre les actituds de determinats artistes
plàstics) i vaig enviar-los al xat de WhatsApp ‘Cervellets pervertits’ on
s’havia penjat un vídeo i un text de Cabot dels quals don notícia així com de
les vicissituds posteriors. Les dates de perpetració del meu material consten
al final de cada escrit. Tanmateix Cabot no va fer la seva representació sol. Ja
hi havia gent del grup al qual pertany ara –‘Cervellets pervertits’-- que
l’ajudava. L’artista plàstica Maria Antònia Bauçà Barceló el va guiar cap a
Calonge i va filmar la baixada de guàrdia de Cabot, tal com explic dins el
primer volum –‘Taller Llunàtic es caga
en el Crist de la idiotesa perquè no és idiota’—d’aquest ‘Díptic de la mala entranya’. No
m’estendré aquí a repetir el que analitz dins els dos escrits –el segon titulat
‘Merda de morts’—que venen a
continuació. Però sí vull dir que l’obra present és un dels màxims exercicis
d’autocrítica que ha fet mai Taller Llunàtic. Cal assegurar també que el
context és molt ample. No tan sols hi ha una actuació política, sinó un
exercici de llibertat per part de tots els protagonistes que jo no he discutit
mai en cap moment. És dins un ambient artístic on es desenvolupa el relat que
faig en aquest post. I és a través d’un món suposadament compromès –l’intel·lectual,
l’artístic—contra les cadenes que s’han de segar, que tenim el missatge que ens
dona la postmodernitat.
Tan sols he
corregit petits detalls de redacció. He afegit l’enllaç de l’entrevista de
Cabot a Ràdio Marianda (per cert una emissora amb programes i Facebook en
espanyol), he eliminat la pàg., 64 en blanc per error tècnic, he substituït una
obra de George Grosz repetida, he inclòs un fotograma de B. Crespí al vídeo de
Cabot que cit i esmenat errades ortogràfiques.
Actualització del 25 octubre 2020: Jordi Martínez Vidal de pàgs., 62 i 65 corregit per Jordi Martínez Suau.
Actualització de l'1 novembre 2020: portmodernitat de pàg., 61 corregit per postmodernitat; i fruit de pàg., 70 corregit per fruït.
JOSEP ALBERTÍ
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
2 AGOST 2020
‘El que està permès, no té cap valor; l’esperit,
obnubilat pel vici, prefereix les coses vils.’
‘Satiricó’
Petroni
(Trad., d’Albert Berrio i Romà Giró)
dimarts, 19 de maig de 2020
dissabte, 16 de maig de 2020
ATROCITATS VIRICOGENITALS
Un llunàtic veu
atrocitats per tot allà on va. Si a més s’esdevenen catàstrofes inimaginables,
millor encara. Naturalment sempre amb visió planetària. L’obra que teniu davant
els vostres morros de ca trist –per temporals o pandèmies—és una exaltació més
d’un ecosistema que aquesta vegada ha porgat material de diversos espais i
circumstàncies. Els individus i les obres integrats dins aquesta creació
patològica són interessants des de molts punts de vista, el científic i el
plàstic sens dubte. Però hi ha un autor que vull mencionar a aquesta
introducció perquè quadra amb la meva apologia del joc a ‘La ludopatia pot ser
la vostra salvació’, dins el post del present blog, ‘Porno per malalts’. Es
tracta del gran caricaturista Thomas Rowlandson. La passió desenfrenada per
jugar el va portar a la ruïna. Amb les 7500 lliures esterlines que va rebre
d’una herència es va aficionar tant a les cartes que aviat va fer net. El seu
rècord fou que una vegada va estar trenta-sis hores seguides assegut jugant.
Del segle XVIII a ara em travessa l’emoció que sent davant aquesta barbaritat,
amb la qual els que fruïm de la seva obra pornogràfica hi hem guanyat una
fortuna. Vés per on. Només un altre detall: el paroxisme de Luis Buñuel davant
els fets o coses que li produïen un malestar furibund és citat per Francisco F.
Aranda a la seva obra ‘Luis Buñuel. Biografía crítica’ Editorial Lumen.
Barcelona. Segona edició. 1975, pàg., 68.
JOSEP ALBERTÍ
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
MAIG 2020
+ Scribd + Issuu
diumenge, 1 de desembre de 2019
diumenge, 24 de novembre de 2019
PORNO PER MALALTS
(IDOLATRIA
DEL VICI, DEL LUXE I DE L’EXCÉS)
Capgirar els
valors. Una de les fites bàsiques de Taller Llunàtic. Com que és massa evident
no en parlarem. L’antítesi de l’idealisme polític i social, és clar. Qui
llegeixi no necessitarà guia. Anirem directes al moll de l’os. Els deu textos
de ‘Porno per malalts’ han estat evacuats durant el 2019. Els dos primers són
publicats aquí en les seves versions i dates originals i a continuació en una
actualització de disseny i petites correccions o afegitons. El primer, a
petició de Joan Josep Morey –Dr. Morey—, per a la seva exposició individual al
bar Sa Travessa de Palma a partir del 4 d’abril. Van signats per Josep Albertí
i Bartomeu Cabot –és a dir, per Taller Llunàtic—com a creacions col·lectives i
complementàries, encara que els textos són obres només de Josep Albertí,
exceptuant el títol i el segment final del primer –‘Les deformitats als parts
prematurs del Dr. Morey’ i ‘Sala de Parts de l’Hospital Psiquiàtric de
Palma’—que són de Bartomeu Cabot.
Les
circumstàncies de la redacció d’aquests escrits són violentes i embogides. Tot
i que hi ha molt de plaer, la immersió de Josep Albertí dins un procés víric va
ser desencadenant de diverses afeccions que influïren en el disseny i en
l’escriptura dels darrers capítols. A principis de juliol una traqueïtis
tractada mèdicament amb antibiòtics com Augmentine i corticoides no va remetre
fins ben entrat l’agost. Tot seguit una Neuràlgia d’Arnold afectà seriosament la
capacitat dinàmica habitual, amb dolors aguts. Finalment l’augment de la
graduació a 1100 en ferritina demostrà la presència de la malaltia d’hemocromatosi
hereditària. Mutació d’un gen. Amb aquestes condicions el porno més malaltís
que teniu amb tres enllaços (pàgs., 1, 8 i 61) acabà de sotmetre i de curar tant
els textos com el físic del seu autor. Cal dir que aquest desenvolupament manté
una relació amb la degradació de l’escrit en estat de cansament profund de
‘Cadaverina 15’, com ja descrivim al post dins aquest blog. Ara la malaltia
múltiple esdevé un component clau del relat fragmentat però unitari en la seva
concepció distorsionada. No debades els vídeos van més enllà en el mal gust que
una certa tolerància de la pornografia únicament genital.
JOSEP ALBERTÍ
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
NOVEMBRE 2019
NOVEMBRE 2019
Nota kamikaze: les
dues fotos de Josep Albertí, pàg., 8, són fetes per Marc Albertí que el mes
d’agost de 2019 va portar-li expressament del Japó la cinta hachimaki, que consigna en llengua
nipona el concepte de kamikaze.
Nota de luxe vaginal:
la foto de la joia al cony de la pàg., 31 és de Mireia Sentís. Extreta de
‘Cunnus. Represión e insumisiones del cuerpo femenino’ d’Alberto Hernando.
Montesinos. Barcelona. 1996, pàg., 129. Era dins la versió del llibre a Internet
i ha descomparegut, com puta ànima de Robert. És massa ofensiva, aquesta imatge
meravellosa, pel feminisme pudibund?
+ Scribd + Issu
diumenge, 19 de maig de 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)