Comunicat llunàtic: Díptic de la mala entranya

 

DÍPTIC DE LA MALA ENTRANYA

 El 5 d’agost de 2017 es publicava una notícia només en paper a ‘Ultima Hora’ de Palma, que, voluntàriament, tot d’una va ser silenciada i oblidada dins el sac de les xerradisses untuoses, hipòcrites i al capdavall sempre només interessades en benefici del ‘prestigi’ dels comentaristes, aficionats i professionals de la remenada de cul político-imbecil de tot Catalunya. Com cada any els Borbons oferien a botifarres, pagesetes i mossones mallorquines, representants d’això que se’n diuen les classes polítiques, culturals, socials, etc, una audiència en el més pur estil tropical i colonial. Em referesc a un moment històric de plena ebullició independentista, brutal, de la nostra única nació imperial, Catalunya, que havia de desembocar en el referèndum de l’1 d’octubre, amb sang catalana vessada pels carrers del Principat per mans espanyoles. Diré tot d’una, també, que Taller Llunàtic ha estat i és satíric amb aquest llarg procés d’emancipació amb molts, moltíssims protagonistes de primera i segona línia de foc amb una idea de la vida de base cristiana. Els Junqueres, Forn, Puigdemont, Torra, etc. A un costat i a l’altre del front de batalla. Els espanyols depredadors han enarborat sempre la bandera del cristianisme en els seus massacres arreu del món. Cap confiança tenc amb ells. Amb ningú. Taller Llunàtic no ha seguit mai cap creença política i sent la seva pudor com ningú, també. És per això que quan vaig veure –tothom va veure—que a l’audiència reial d’aquell agost de 2017 hi compareixia tot somrient ni més ni menys que el vicepresident d’una institució plena, en teoria, d’independentistes –l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)—vaig poder corroborar tant la meva seguretat de vèncer Espanya subjugadora només amb mètodes científics allunyats de l’èpica arnada i del sentimentalisme de qualsevol religió, com la confirmació de la malfiança genètica i crònica de Taller Llunàtic també envers els fidels, els apòstols de la llibertat pàtria.

Pau Vadell i Vallbona, el visitant de la reialesa botxina, ha mantengut dins el silenci més cavernós totes les circumstàncies i motius d’aquell esdeveniment. Això mateix han fet els ‘crítics’ –tothom-- de la guerra d’Espanya contra Catalunya. Vadell no és un secundari en aquesta pel·liculeta nacional-catòlica. Es tracta –a més de membre destacat dins l’AELC—d’un editor, poeta, gestor cultural, etc, respectat per tothom (és clar, ningú pot estar en males relacions amb un editor que et pot publicar les merdasses).

Com és ben sabut Taller Llunàtic no frissa a treure el seu moc carregat de coronavirus i empastissar-lo damunt els membres més malsans del puta cos fal·laciós d’aquesta societat. Jo no vaig descartar mai de parlar sobre aquesta barrabassada. Tanmateix m’havia de sorprendre la major pertorbació que m’hagués imaginat. Un membre cofundador de Taller Llunàtic, Bartomeu Cabot i Perelló, informat de la moral i posició de Vadell, l’hi havia de donar suport només amb la seva sola presència dins una infecta capella religiosa dessacralitzada de Calonge (Catalunya), amb tota una xusma –poètica, cursi—que hem exterminat arreu durant la nostra vida escandalosa. Cabot, l’autor del cartell més contundent contra les contradiccions dels independentistes, contra la colonització espanyola de Catalunya, feia el mamarratxo, ‘un acte idiota’ (són mots seus), precisament recitant un poema detestable, dins la dita capella. Amb la benvolença i control del visitant dels reis espanyols,  i  amo d’aquell cau, Pau Vadell.

Reproducció del cartell de Cabot penjat dins el Centre d’Educació de Persones Majors de Son Canals de Palma. Vegeu http://tallerllunatic.blogspot.com/2015/07/den-tottalen-krieg.html pàg., 45.

Fotograma del vídeo de Cabot actuant amb Pau Vadell penjat al xat ‘Cervellets pervertits’ el 5 maig 2019. https://vimeo.com/350030371

[PER QUÈ TRITURAR MIQUEL BARCELÓ (NO NOMÉS) PER LA SEVA RELACIÓ AMB LA MONARQUIA ESPANYOLA I NO FER-HO –CONTEMPORITZAR-HI-- AMB PAU VADELL? QUÈ SIGNIFICA AIXÒ?]

Jo vaig escriure dos textos sobre aquest afer (i sobre les actituds de determinats artistes plàstics) i vaig enviar-los al xat de WhatsApp ‘Cervellets pervertits’ on s’havia penjat un vídeo i un text de Cabot dels quals don notícia així com de les vicissituds posteriors. Les dates de perpetració del meu material consten al final de cada escrit. Tanmateix Cabot no va fer la seva representació sol. Ja hi havia gent del grup al qual pertany ara –‘Cervellets pervertits’-- que l’ajudava. L’artista plàstica Maria Antònia Bauçà Barceló el va guiar cap a Calonge i va filmar la baixada de guàrdia de Cabot, tal com explic dins el primer volum –‘Taller Llunàtic es caga en el Crist de la idiotesa perquè no és idiota’—d’aquest ‘Díptic de la mala entranya’. No m’estendré aquí a repetir el que analitz dins els dos escrits –el segon titulat ‘Merda de morts’—que venen a continuació. Però sí vull dir que l’obra present és un dels màxims exercicis d’autocrítica que ha fet mai Taller Llunàtic. Cal assegurar també que el context és molt ample. No tan sols hi ha una actuació política, sinó un exercici de llibertat per part de tots els protagonistes que jo no he discutit mai en cap moment. És dins un ambient artístic on es desenvolupa el relat que faig en aquest post. I és a través d’un món suposadament compromès –l’intel·lectual, l’artístic—contra les cadenes que s’han de segar, que tenim el missatge que ens dona la postmodernitat.

Tan sols he corregit petits detalls de redacció. He afegit l’enllaç de l’entrevista de Cabot a Ràdio Marianda (per cert una emissora amb programes i Facebook en espanyol), he eliminat la pàg., 64 en blanc per error tècnic, he substituït una obra de George Grosz repetida, he inclòs un fotograma de B. Crespí al vídeo de Cabot que cit i esmenat errades ortogràfiques. 

Actualització del 25 octubre 2020: Jordi Martínez Vidal de pàgs., 62 i 65 corregit per Jordi Martínez Suau.

Actualització de l'1 novembre 2020: portmodernitat de pàg., 61 corregit per postmodernitat; i fruit de pàg., 70 corregit per fruït. 

 

JOSEP ALBERTÍ

TALLER LLUNÀTIC

CATALUNYA

2 AGOST 2020

‘El que està permès, no té cap valor; l’esperit, obnubilat pel vici, prefereix les coses vils.’

‘Satiricó’

Petroni

(Trad., d’Albert Berrio i Romà Giró)

+ Scribd + Issu

+ Scribd + Issu