dimarts, 19 de maig del 2020
dissabte, 16 de maig del 2020
ATROCITATS VIRICOGENITALS
Un llunàtic veu
atrocitats per tot allà on va. Si a més s’esdevenen catàstrofes inimaginables,
millor encara. Naturalment sempre amb visió planetària. L’obra que teniu davant
els vostres morros de ca trist –per temporals o pandèmies—és una exaltació més
d’un ecosistema que aquesta vegada ha porgat material de diversos espais i
circumstàncies. Els individus i les obres integrats dins aquesta creació
patològica són interessants des de molts punts de vista, el científic i el
plàstic sens dubte. Però hi ha un autor que vull mencionar a aquesta
introducció perquè quadra amb la meva apologia del joc a ‘La ludopatia pot ser
la vostra salvació’, dins el post del present blog, ‘Porno per malalts’. Es
tracta del gran caricaturista Thomas Rowlandson. La passió desenfrenada per
jugar el va portar a la ruïna. Amb les 7500 lliures esterlines que va rebre
d’una herència es va aficionar tant a les cartes que aviat va fer net. El seu
rècord fou que una vegada va estar trenta-sis hores seguides assegut jugant.
Del segle XVIII a ara em travessa l’emoció que sent davant aquesta barbaritat,
amb la qual els que fruïm de la seva obra pornogràfica hi hem guanyat una
fortuna. Vés per on. Només un altre detall: el paroxisme de Luis Buñuel davant
els fets o coses que li produïen un malestar furibund és citat per Francisco F.
Aranda a la seva obra ‘Luis Buñuel. Biografía crítica’ Editorial Lumen.
Barcelona. Segona edició. 1975, pàg., 68.
JOSEP ALBERTÍ
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
MAIG 2020
+ Scribd + Issuu
diumenge, 1 de desembre del 2019
diumenge, 24 de novembre del 2019
diumenge, 19 de maig del 2019
diumenge, 12 de maig del 2019
ANTISEXE CONTRA TALLER LLUNÀTIC
No falla. Els grans ideals són l’amagatall perfecte de
les repressions, de les prohibicions, de les coaccions, de les extorsions. Hi
ha cap organització social que no estrenyi –per poc que sigui—l’humà? Per
justificar l’absurd, la imbecil·litat de les restriccions del lliure albir,
sempre ( i sobretot en els moments històrics de crisi), res millor que un
ideal. Res millor que un monument molt gros per justificar, fins i tot per
amagar el pensament, la imaginació en llibertat. Taller Llunàtic ha demostrat
en moltes ocasions com, no el procés de independència de la nostra nació, sinó
la maleïda transversalitat per a assolir-la, és el femer on fermenta el gran parany
que perpetua l’endarreriment, la superxeria; on es cometen atemptats en nom
d’una hipotètica unió nacional. On es calla.
Reducció de la capacitat de força d’un poble? No hi ha
més reducció que el consentiment de qualsevol correcció política. En nom de la
transversalitat les forces polítiques –és a dir, els noms de les persones
individuals—se sotmeten a unes autocensures, censures i deformacions mentals i
de comportaments que no “acceptarien” dins l’àmbit estricte de les ideologies.
Aquestes no ens agraden, és clar. Al post que publicam hi figura una llista no
negra sinó marró –el color de la merda—d’individus que amb les seves agressions
a Taller Llunàtic han construït no tan sols la censura catalana dels darrers
temps, sinó que han aixecat el monòlit del descrèdit, de la incredulitat en tot
allò en què participen. Els Bernat Puigtobella, Arnau Pons, Lluís Maicas, Jaume
Sastre, etc, que no són més que l’escòria del subfeixisme. Aquí teniu doncs que
sota la “crítica” a la colonització espanyola de Catalunya hi apareix sense
complexos la pròpia policia de la moral que, des de distints camps semàntics,
vigila i ataca els esperits degenerats i lliures com Taller Llunàtic.
JOSEP ALBERTÍ
& BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
ABRIL 2019
+ Scribd + Issu
diumenge, 2 de desembre del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)