TRES TEXTOS D’APOLOGIA DEL JO

TRES TEXTOS D’APOLOGIA DEL JO

Et qui tuus est amator
homicida, fornicator

I





estar segur amb una dona vet aquí un mètode de perfecció no dirigir l’actitud el pensament a prendre-la tractar-la de tu a tu sense talismà sense amulet sense figura nina-dona abocar-hi tots els coneixements saber la superioritat o la igualtat que tot és possible tot això que una dona ha cagat molt i ha menstruat molt abans de ser la folla que és només la concreció l’exactitud fa que no et prengui per un home corrent és clar que si no ets corrent no cardaràs si no es pagant però pagar els diners que siguin és el més barat del món a ca una puta la família individualisme individualitats ah que satisfet estic d’haver-ho entès d’un cony de vegada puc estripar el que sigui a prendre pel sac qualsevol súplica qualsevol pacte no hi ha més pacte que els diners pagar doncs estúpids sentiments que només amaguen o són una cara de l’ànsia de poder










II

l’instint sexual no et fa anar de bòlid si no acceptes el joc tot higiene tot tractat com a cicle biològic sense cap contemplació sense concesions tan sols s’arriba a aquesta perfecció després d’un complex procés vet aquí el misticisme actual més modern sigui el que sigui que s’hagi de fer tot és netedat res és tèrbol tot és puresa no hi ha mecànica no hi ha ritual no hi ha excuses no hi ha giravolts tot és exacte un teorema matemàtic clava-li com jo com un animal!

III

ara que te n’has anat puc dir que estic content de constatar l’eficàcia dels meus pensaments no em fa por ningú i menys qui se’n va del meu costat tot i que sé que he de tenir esment de qui arriba ric amb mi mateixi sent Salvat-Papasseit és que som tan superior que ja no m’afecta sinó que m’exalta que m’abandoni una berganta estic tan exultant com l’equivalència amb la llibertat la llibertat per a mi no és més que el llibertinatge a ca una puta tot sentiment només hi ha el meu egoisme no m’agradava la teva fastigosa cicatriu a la panxa que t’havien fet els esteticistes estafadors torn riure quan pens en el dia que et vaig agafar i mentre et besava de drets et vaig grapejar per tot el cos i en un moment donat amb una mà et vaig entrar al cony i amb l’altra et vaig entrar al cul bé doncs després d’un dia idiota de feina mil beneitures el temps que passa sense temer-se’n vaig arribar a casa meva i en una reacció estranya de record i d’instint em vaig ensumar els dits feien olor de merda la teva merda en certa manera vaig pensar que era semblant al tastar la merda de l’estimada de Dalí encara que jo hi pix i hi cag damunt l’estimada tot em fa petar de riure a mi ningú ni mascle ni femella m’ha de dir el que he de fer des del més mínim detall tanmateix al final has de pagar si quedes paralític

Josep Albertí de Taller Llunàtic
Carrer Fondo, Capdepera, setembre 2006.

Nota: els versos que encapçalen aquests textos pertanyen al manuscrit llatí de l’anònim escolar"Razón de amor".
Citat per Alicia C. de Ferraresi al seu "De amor y poesía en la España medieval. Prólogo a Juan Ruiz". El colegio de México,
México, 1976, p, 99.