La repressió, la censura, el rebuig han estat habituals en les maniobres contra Taller Llunàtic, des dels temps més inicials. El conjunt documental i creatiu que publicam ara, per primer cop recopilat, és ni més ni menys que de 1981, i constituí un escàndol de primera magnitud. Avui, tanmateix, demostram que el temps ho posa tot al seu lloc. La nostra creativitat –d’aleshores i d’ara mateix—ha estat i és una estella entre els dits petits dels peus pudents d’aquell poder que s’anomena cultura. La incomoditat que provoca la plasmació de la nostra imaginació, no tan sols es clava dins els cervells depauperats de la puta gent de dreta, sinó que també l’esquerra mostra el llautó quan s’enfronta a la nostra constant exhibició del mal gust. Vegeu que l’esquerra socialista espanyola va impedir que Taller Llunàtic s’expressàs amb total llibertat en una creació de Bartomeu Cabot. Vegeu els protagonistes de l’afer, polítics avui prou oblidats; i vegeu alguns protagonistes de tota la nostra acció-manifest, d’una coherència total. Per què no us preguntau què han fet i què fan avui dos membres de Taller Llunàtic que gaudien aleshores de les mateixes idees que nosaltres, i que es diuen Lluís Maicas i Jaume Sastre? Qui pot suportar l’anti-jerarquia, l’anti-figurera, l’anti-pretensió de Taller Llunàtic? Per descomptat, Maicas i Sastre, no. Ells dos s’han empastifat de tota la merda dels convencionalismes que conté el dipòsit raquític de la política. Sastre està al servei del caciquisme periodístic de Pere Serra, i Maicas està integrat dins el PSOE, precisament el partit que ens va reprimir a la nostra immensa meravella que es diu, es deia, i es dirà PENTINANT VENUS.
Josep Albertí & Bartomeu Cabot
TALLER LLUNÀTIC
Catalunya, 30 d’agost de 2011.
www.tallerllunatic.blogspot.com
+ Scribd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada