EL PATÍBUL DEL FILL DE PUTA: L’AFER D’EL GOLEA (I)

Quan en una comunitat que enterra apareix algú que es menja els difunts, sol ser rebutjat. La frase és de Robert Sala, professor de Prehistòria, al llibre col·lectiu Sapiens (amb Josep Corbella, Eudald Carbonell i Salvador Moyà, Ed. 62, Bcn, 2000, pàg, 141). Una de les primeres transgressions prehistòriques? Potser sí. És una imatge, tanmateix, que ens etziba un concepte que ens agrada. Prou exacte per a la nostra encarnadura psicològica. La deglutició, base biològica, en ser emprada per transformar en comestible allò que és vedat, esdevé quelcom punible. El que la comunitat, o, llegiu societat, fa quan defineix el que no vol és recordar amb la llei que no es poden subvertir els canals acceptats. El ‘normal’ ha de ser sempre ‘normal’. Taller Llunàtic no ha construït mai, no s’ha situat mai a la vora de la norma, sobretot moral. Tanmateix mostrar funcions diferents de l’habitual, del quotidià, dels actes corrents ha estat un discurs que hem assumit. Del menjar, el canibalisme; de l’amor, la pornografia; del parlar, el cridar; de l’abstracció de la mort, la descomposició centrada en la física i la química. En realitat el que hem fet en la nostra permanència visceral dins l’àmbit biològic, ha estat el contrari del que ‘es vol’: hem trencat el desig col·lectiu. Les simbologies que hem emprat han estat diverses. De les existents n'hem fet manipulacións dins nous contextos de llenguatge i les hem contraposades brutalment. Dels nostres tòtems també. Però les anàlisis han obert les fosses de la memòria d’allò que no vol ser enunciat.

Podem parlar, a aquestes alçades de sistemes globals, de societats petites amb els seus ressorts de vigilància i punició damunt els seus membres? És clar que sí. El planetari, el global ha destacat també la interpretació ultra-local, més o menys coincident amb tot, però també diferent entre unes i altres ‘societats’. L’assaig que us dictam tant és un model de la vigilància i la punició –el surveiller et punir de Michel Foucault--, a nivell global, com local. Els mecanismes van iguals de llatins. La vigilància de la norma és sempre estricta. Els seus guardians sempre a punt. Es faran servir tots els subterfugis, totes les històries que calguin per restringir les desviacions. Un cas que serveix d’exemple –en tots els sentits del mot—és el que us presentam. Un vigilant voluntari de la moral --Miquel Flaquer-- s'acull a una prohibició de Taller Llunàtic i el que representa, per salvar-se del rebuig de la parròquia benpensant. Vet-ho aquí.

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT.
TALLER LLUNÀTIC. CATALUNYA. JUNY DE 2012.

Darrera actualització: 18-IX-2012.

+ Scribd