Més enllà de la primera part d’aquest títol ja no hi
ha més que la idiotesa. No podem parlar a hores d’ara d’un procés especulatiu
amb idees per part del policia Miquel Flaquer Servera, àlies Recreo, àlies Llull, dins la vila de Capdepera. La degradació argumental per part
d’aquest enze arriba a extrems increïbles. L’epítom de la seva escriptura és la
inconsciència davant el propi ridícul que significa aportar proves --com el seu
text sobre Nimfomania-- que són tan falses com existents. És a dir que
existeixen però defineixen la seva inexistència. Ras i curt, us admirareu com
es pot ser tan imbecil i pressumptuós per enfrontar-se a Taller Llunàtic amb
unes mostres de covardia subjugant com les que empra Flaquer a la seva defensa
postissa de Nimfomania. Això i tot el que li segueix és precisament el que caracteritza la seva confusió, la seva
desorientació, la seva ignorància…
A Taller
Llunàtic li plau l’endemesa. Ens fascina observar la fal·laç ingenuïtat de l’arquetip del progre actual. Veure la
pretesa innocència amb què es presenta davant allò que encara s’anomena poble.
Tot plegat, tanmateix, ens submergeix dins un context que és el que ens dóna
més plaer. El caos polític, la corrupció de tot tipus que envolta el puta món es nua amb el nostre
principi de plaer. Per tant, cap símptoma per part nostra d’adherir-nos a qualsevol cosa semblant a l’esperança en el
bé humà. Com més corrupció política hi hagi més ens en riurem dels idealismes i
dels idealistes. Tan sols ens agraden les propostes llunàtiques. Per exemple,
és ben hora que es donin subvencions a rompre a fi que la ciutadania papissotegi
de valent, que faci zopes en parlar,
vaja. S’han de destinar, també, quantitats ingents a posar un sistema ortopèdic
a les femelles a fi que es vegin bé les genives de dalt del barram. Tret,
esclar, d’aquelles que per natura ja se’ls veu la genivota de la part superior
quan somriuen. I és que ja ho va dir Gabriel Ferrater a Economies rivals:
A mi m’encanta que dissipin el diner.
Josep Albertí
& Bartomeu Cabot.
Taller Llunàtic.
Catalunya. Desembre 2014.
+ Scribd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada