diumenge, 25 de novembre de 2018

AMPUTACIONS CONSPÍCUES & TIBERI D’EMBRIONS DESBOCATS


‘Je maintiens qu’il faut qu’il y ait des malheureux dans le monde, que la nature le veut, qu’elle l’exige, et que c’est aller contre ses lois en prétendant remettre l’équilibre, si elle a voulu du désordre’.
 Sade
(Oeuvres Complètes, XIII-XIV. Cercle du Livre Précieux, p., 219. Paris. 1968).

Entre la compassió i el rebuig, entre l’astorament i el fàstic, la gent sentimental, familiar i escolaritzada s’enfronten a la visió d’un cos amputat o mutilat, i l’encerclen en un clos del qual no pot sortir, en una operació quirúrgica moral, no física. La societat humana (qualsevol societat) expulsa del seu pensament un membre amputat i transforma l’individu en allò sense erotisme o sense vida sexual. L’amputació dins l’inconscient col·lectiu és la castració visible. El control social –aquell que diu des de l’escola o la psicologia quan (no) convé que un infant o un púber manegi un estri* que li permeti l’entrada al món de la creació, de l’obsessió i del plaer del vici—estimula la no mirada. O, si tant es vol, la inclusió --només dins el sector cerebral idiota dels sentiments-- dels amputats, dels mutilats. No cal dir que aquell control social, que sempre és polític, amb aval estatal o sense, té el que s’anomena el mot lexical, el mot tabú, el mot impropi d’emprar en públic, la interdicció sagrada (cada dia més endolcida i dissimulada o disfressada per la divulgació de mestres, psicòlegs i periodistes),  el mot contra el que exerceix el seu poder de repressió la religió, la superstició (que és la mateixa cosa), el bon gust, etc.
Exercida per Otto Dix, George Grosz i tants altres, la representació de mutilacions avala la reflexió precedent. Sade, a la seva obra magna, ‘Les 120 journées de Sodome’, descriu els personatges des d’una perspectiva d’amputació moral i física com a representació d’un món oposat al bé. A la Desgranges, per exemple, li falta un pit i té tres dits tallats, és coixa, mancada de sis dents i un ull, receptacle de tots el vicis i les malifetes que ens exalten: incendiària, parricida, incestuosa, sodomita, lesbiana, assassina, emmetzinadora, culpable de violacions, de robatoris, d’avortaments i de sacrilegis.
Taller Llunàtic, en desvetllar unes quantes parafílies antisocials, no exactament antisistema, que l’apassionen, relacionades amb el que hem escrit més amunt, se situa com sempre a la ribera tacada de fàstic i de merda on ningú vol estar perquè put. 

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA, 25 NOVEMBRE 2018.

*Es digui telèfon mòbil, ordinador, videojoc o qualsevol mecanisme que surti de botador.



REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


La traducció catalana d’’Una vita violenta’ de Pier Paolo Pasolini  és de Maria Aurèlia Capmany.

Els àudios emprats al vídeo d'’’Amputacions…’’ i ‘’Tiberi…’’ són:

"Fly and Collision of Comas Sola", Tangerine Dream, del seu àlbum ‘’Alpha Centaury’’ de1971.
 00:00,00 > 00:44,63.

"Stratosfear",Tangerine Dream, del seu àlbum Stratosfear de 1976.
00:44,64 > 02:52,23.

"Lluís Travesset, de l'Escolania de Monserrat, canta el Salm 84 (83)"  Consagració de la Sagrada Família de Barcelona el 12 de febrer de 2011.
03:33,07 > 06:47,33.

"Salm 79. Responsori a la Missa Conventual de la Basílica de Santa Maria de Montserrat", el 7 d'octubre de 2008.
06:47,34. > 07:11,20.


Vid., també ‘The Amputee’ (1973) de David Lynch:



1 comentari:

Nina ha dit...

Mes amputacions
https://www.google.es/search?q=hans+bellmer&client=ms-android-huawei&prmd=isvn&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwjVwunRiYnfAhVytHEKHdu2DD4Q_AUoAXoECA0QAQ&cshid=1544026237251&biw=360&bih=524

http://www.agenteprovocador.es/publicaciones/la-mano-que-fundia-leones-rosario-la-dinamitera