diumenge, 1 de desembre del 2019
diumenge, 24 de novembre del 2019
diumenge, 19 de maig del 2019
diumenge, 12 de maig del 2019
ANTISEXE CONTRA TALLER LLUNÀTIC
No falla. Els grans ideals són l’amagatall perfecte de
les repressions, de les prohibicions, de les coaccions, de les extorsions. Hi
ha cap organització social que no estrenyi –per poc que sigui—l’humà? Per
justificar l’absurd, la imbecil·litat de les restriccions del lliure albir,
sempre ( i sobretot en els moments històrics de crisi), res millor que un
ideal. Res millor que un monument molt gros per justificar, fins i tot per
amagar el pensament, la imaginació en llibertat. Taller Llunàtic ha demostrat
en moltes ocasions com, no el procés de independència de la nostra nació, sinó
la maleïda transversalitat per a assolir-la, és el femer on fermenta el gran parany
que perpetua l’endarreriment, la superxeria; on es cometen atemptats en nom
d’una hipotètica unió nacional. On es calla.
Reducció de la capacitat de força d’un poble? No hi ha
més reducció que el consentiment de qualsevol correcció política. En nom de la
transversalitat les forces polítiques –és a dir, els noms de les persones
individuals—se sotmeten a unes autocensures, censures i deformacions mentals i
de comportaments que no “acceptarien” dins l’àmbit estricte de les ideologies.
Aquestes no ens agraden, és clar. Al post que publicam hi figura una llista no
negra sinó marró –el color de la merda—d’individus que amb les seves agressions
a Taller Llunàtic han construït no tan sols la censura catalana dels darrers
temps, sinó que han aixecat el monòlit del descrèdit, de la incredulitat en tot
allò en què participen. Els Bernat Puigtobella, Arnau Pons, Lluís Maicas, Jaume
Sastre, etc, que no són més que l’escòria del subfeixisme. Aquí teniu doncs que
sota la “crítica” a la colonització espanyola de Catalunya hi apareix sense
complexos la pròpia policia de la moral que, des de distints camps semàntics,
vigila i ataca els esperits degenerats i lliures com Taller Llunàtic.
JOSEP ALBERTÍ
& BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
ABRIL 2019
+ Scribd + Issu
diumenge, 2 de desembre del 2018
diumenge, 25 de novembre del 2018
AMPUTACIONS CONSPÍCUES & TIBERI D’EMBRIONS DESBOCATS
‘Je maintiens
qu’il faut qu’il y ait des malheureux dans le monde, que la nature le veut,
qu’elle l’exige, et que c’est aller contre ses lois en prétendant remettre
l’équilibre, si elle a voulu du désordre’.
Sade
(Oeuvres Complètes,
XIII-XIV. Cercle du Livre Précieux, p., 219. Paris. 1968).
Entre la compassió i el rebuig, entre
l’astorament i el fàstic, la gent sentimental, familiar i escolaritzada
s’enfronten a la visió d’un cos amputat o mutilat, i l’encerclen en un clos del
qual no pot sortir, en una operació quirúrgica moral, no física. La societat
humana (qualsevol societat) expulsa del seu pensament un membre amputat i
transforma l’individu en allò sense erotisme o sense vida sexual. L’amputació
dins l’inconscient col·lectiu és la castració visible. El control social
–aquell que diu des de l’escola o la psicologia quan (no) convé que un infant o
un púber manegi un estri* que li permeti l’entrada al món de la creació, de
l’obsessió i del plaer del vici—estimula la no mirada. O, si tant es vol, la
inclusió --només dins el sector cerebral idiota dels sentiments-- dels
amputats, dels mutilats. No cal dir que aquell control social, que sempre és
polític, amb aval estatal o sense, té el que s’anomena el mot lexical, el mot
tabú, el mot impropi d’emprar en públic, la interdicció sagrada (cada dia més
endolcida i dissimulada o disfressada per la divulgació de mestres, psicòlegs i
periodistes), el mot contra el que
exerceix el seu poder de repressió la religió, la superstició (que és la
mateixa cosa), el bon gust, etc.
Exercida per Otto Dix, George Grosz i tants altres, la
representació de mutilacions avala la reflexió precedent. Sade, a la seva obra
magna, ‘Les 120 journées de Sodome’, descriu els personatges des d’una
perspectiva d’amputació moral i física com a representació d’un món oposat al
bé. A la Desgranges, per exemple, li falta un pit i té tres dits tallats, és
coixa, mancada de sis dents i un ull, receptacle de tots el vicis i les
malifetes que ens exalten: incendiària, parricida, incestuosa, sodomita, lesbiana,
assassina, emmetzinadora, culpable de violacions, de robatoris, d’avortaments i
de sacrilegis.
Taller Llunàtic, en desvetllar unes quantes parafílies
antisocials, no exactament antisistema, que l’apassionen, relacionades amb el
que hem escrit més amunt, se situa com sempre a la ribera tacada de fàstic i de
merda on ningú vol estar perquè put.
JOSEP ALBERTÍ
& BARTOMEU CABOT
TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA, 25
NOVEMBRE 2018.
*Es digui telèfon mòbil, ordinador, videojoc o qualsevol
mecanisme que surti de botador.
REFERÈNCIES
BIBLIOGRÀFIQUES
La traducció catalana d’’Una vita violenta’ de Pier
Paolo Pasolini és de Maria Aurèlia
Capmany.
Els àudios emprats al vídeo d'’’Amputacions…’’ i
‘’Tiberi…’’ són:
"Fly and Collision of Comas Sola",
Tangerine Dream, del seu àlbum ‘’Alpha Centaury’’ de1971.
00:00,00 >
00:44,63.
"Stratosfear",Tangerine Dream, del seu
àlbum Stratosfear de 1976.
00:44,64 > 02:52,23.
"Lluís Travesset, de l'Escolania de Monserrat,
canta el Salm 84 (83)" Consagració
de la Sagrada Família de Barcelona el 12 de febrer de 2011.
03:33,07 > 06:47,33.
"Salm 79. Responsori a la Missa Conventual de la
Basílica de Santa Maria de Montserrat", el 7 d'octubre de 2008.
06:47,34. > 07:11,20.
Vid., també ‘The Amputee’ (1973) de David Lynch:
diumenge, 11 de febrer del 2018
COMUNICATS SULFUROSOS
‘Has barrat el pas a tota dolçor d’esperit. I el pitjor
de tot és que encara t’alegres de viure aquesta vida, i de les malediccions de
tothom te’n fas un plaer’
Julià l’Apòstata
(trad., Pau Sabaté)
Seria sobrer
explicar-vos, desgraciats cadavèrics, quina és la finalitat dels nostres
comunicats. Anuncien la fi del món, volen la fi del món dels perdularis
promotors d’aquest fals pacifisme que no significa altra cosa que impotent moda
efímera. En publicar dins aquest blog l’equivalència en arguments del no metall
de color groc, bla, fràgil, lleuger, que desprèn una olor característica d’ou
podrit en combinar-se amb hidrogen i crema amb flama de color blau amollant
diòxid de sofre (SO2); és a dir, imatges i textos que us intoxiquen sempre,
emetem comunicats només a vosaltres, especialment triats amb intenció ofensiva.
Podeu patir ara dos d’aquests comunicats, construïts amb motiu de diverses
publicacions llunàtiques com ‘Zoofília llunàtica’, ‘Catalunya: èxtasi
pornogràfic’, ‘Venjança de la sang violada de les Buxadé’...
JOSEP
ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT
TALLER
LLUNÀTIC
CATALUNYA
11
febrer 2018.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)