SUBVERSIÓ CREATIVA CONTRA PROTESTA SENTIMENTAL

Els dos fotomuntatges que formen el grup paquidèrmic que teniu a continuació foren realitzats per Taller Llunàtic, impulsats pels atemptats a París a partir del dia 13 de novembre de 2015. Les notícies oficials comunicaren que escamots musulmans –en nom d’Al•là-- foren els autors dels massacres a diversos llocs parisencs. Atès que com sempre les respostes civils s’han visualitzat sobretot en actes sentimentals –espelmes, flors, banderes, etc—als carrers d’arreu del món, Taller Llunàtic es posiciona un cop més, i com ho va fer a començaments d’any amb els atemptats també a la ciutat de la llum contra ‘Charlie Hébdo’, amb la ràbia i la guerra contra la religió i la covardia. Com és de suposar a Taller Llunàtic no li passa per alt que una embranzida del nacionalisme més fastigós –francès en aquest cas, però d’allà on sigui també—aprofita sempre fets d’aquest tipus per ajuntar els idearis conservadors que encarnen els valors que mai deixarem de blasmar i combatre. Ens repugna veure els colors de França –un dels colonitzadors de Catalunya Nord, no ho oblidem— com a motiu de solidaritat sobre monuments o emblemes.

 
http://www.americatv.com.pe/noticias/internacionales/atentados-paris-monumentos-londres-se-iluminan-colores-franceses-n166233

 
https://www.google.es/search?q=solidaridad+monumentos+con+bandera+francesa+atentados+paris&rlz=1C2CAFB_enES616ES616&biw=1024&bih=719&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwjkibytiKvJAhUHVRQKHVqdAC4QsAQIMg#imgrc=a4mxNrhsHV1-jM%3A
 

http://www.capvermell.org/index.php/agenda/comunicats/17504-tous-sommes-paris

La foto de Bartomeu Cabot amb la llengua treta damunt un exemplar de la traducció catalana de l’Alcorà i amb el títol que encapçala aquest text, fou tramesa via WhatsApp a una vintena de persones el 19 de novembre de 2015. El fotomuntatge amb la imatge de Joseph Merrick –l’home elefant—tot nu i el text sobreimpressionat fou tramès per Josep Albertí a Bruno Richard, a París el mateix dia. 
 

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT.
TALLER LLUNÀTIC.
CATALUNYA. NOVEMBRE 2015.

 

Bartomeu Cabot

(Foto: Joan Manuel Garcia Buades).

Fotomuntatge de Josep Albertí
dirigit a Bruno Richard. Enviat per correu electrònic.

Mètode de difusió

Taller Llunàtic ha tramès via correu electrònic aquest

C o m u n i c a t    s o n o r    t e s t i c u l a r

als esclaus triats per ocupar els nostres estadis de bramuls,

com a anunci de catàstrofes que feim  a

DEN TOTTALEN KRIEG

O

 PEDERÀSTIA, PROSTITUCIÓ, CORRUPCIÓ: DIAMANTS DE LA HUMANITAT.

Una vegada acabada la seva missió humanitària, tacada de semiprivadesa,

no ens volem reprimir de fer-la

extensiva a tot l'odiós espectre mundial de pau i justícia social.

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT

TALLER LLUNÀTIC

CATALUNYA

AGOST 2015.

Den tottalen krieg

LA BRUTOR DE LA PROTESTA

Aniràs per fi, tard o d’hora, allí on se t’emportava, ja de temps enrera, aquesta teva cobdícia desenfrenada i furibunda; però tampoc aquesta possibilitat no et produeix cap pena, sinó una increïble complaença. La natura t’ha creat per a aquesta follia; la teva voluntat t’hi ha exercitat; l’atzar t’hi ha reservat. Mai no has desitjat la pau, i ni la lluita tan sols, si aquesta no havia d’ésser impia. Has trobat una colla de perduts, formada d’un garbuix de gent depravada i abandonada no solament de la fortuna, ans també de l’esperança. Una vegada allí, amb quina alegria fruiràs; amb quin goig et complauràs; enmig de quin gran plaer deliraràs, quan en el nombre dels teus, que és tan gran, no sentiràs ni veuràs cap home de bé!

(Ciceró)

(Primera catilinària. Trad, Oliveri Nortes)

Ens hem preguntat moltes vegades per què les contradiccions més flagrants s’instal·len entre uns col·lectius que bravegen de justícia, de solidaritat, de valors humans, de independència i d’independentisme. Hem analitzat exemples protagonitzats per tipus més o menys coneguts que trobareu a continuació. Hem repetit les preguntes, les visions de les contradiccions. Mai no hem trobat cap resposta. Tret de la vanitat evident. La caparrudesa de mirar cap a una altra banda quan es tracta de gent progressista i quan es fa referència a qüestions com la corrupció segons a quins sectors –l’expressió plàstica, per exemple--, com la superstició religiosa, no té aturall. Els falsos gurus enganyen com sempre aquests col·lectius, tant per ignorància com per conveniència. Els textos i les imatges que us introduïm al caparrí insisteixen i demostren que les documentacions  són en l’aire.

La incomprensió, l’amnèsia voluntaris són components imprescindibles per farcir el panorama que radiografiam. La beneitura l’acaba de bullir. El rebuig d’una obra de Bartomeu Cabot –una vegada més després del fotomuntatge prohibit per Miquel Flaquer, analitzat en dos capítols a El patíbul del fill de puta: l’afer d’El Golea, dins aquest blog--, el rebuig, deim, de les denúncies de Taller Llunàtic, aquest pic ni més ni menys que dins una escola –espai sacralitzat que amaga molts cops tant reaccionarisme com una església—es fan explícits en la següent producció llunàtica  que us cagam damunt.

Durant la Dirty protest, el 1978, els membres de l’IRA, en un seguit d’accions magnífiques i desesperades, entre les quals hi havia vagues de fam fins a la mort, empastifaren les parets de les seves cel·les amb la pròpia merda. Si repassau fets com aquest i ho comparau amb les falsedats que descrivim a la nostra mala carnadura Den tottalen Krieg, arribareu  a entendre que a la Catalunya de Mallorca la femta inunda l'espectacle diari i els seus protagonistes es  nodreixen de les seves gasòfies.  

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT

TALLER LLUNÀTIC

CATALUNYA

JULIOL 2015.

Darrera actualització: 3-VIII-2015.

Addicció filosòfica a la suor genital

Nous n’avons que faire de tes canons, index, péché, confessional, prêtraille, nous pensons à une autre guerre, guerre à toi, Pape, chien. 

Antonin Artaud

 (Adresse au Pape. L’Ombilic des Limbes. Gallimard. París. 1979. Pàg, 207).

Mirau si s’ha escolat poc temps des que parlàvem de la cara amable del nou papa Francesc, que aviat ha volgut deixar les coses clares quant a religió i llibertat d’expressió. A la segona part del nostre El patíbul del fill de puta: l’afer d’El Golea, pàg, 41, el qualificam de molt puta. Bé, doncs amb motiu dels assassinats de Charlie Hebdo, Bergoglio ha fet declaracions contundents i sense el més mínim signe de dubte. Només cal consultar la premsa d’onsevulla del 16 de gener de 2015 per constatar que ha posat les coses al seu lloc: “No pots provocar, no pots insultar la fe dels altres, no pots burlar-te de la fe, no pots”, va explicar als periodistes a bord de l'avió que el duia de Sri Lanka a les Filipines, punt d'arrencada de la segona etapa de la seva gira asiàtica. (El Punt Avui, 16-I-2015). Com que Taller Llunàtic no pot ser enganyat, aquí teniu una prova més del reaccionarisme que amaga sempre el to planer, familiar d’aquest bandarra.

Per tant, més raó mai tenim en el nostre Parafília bèl·lica i en el text que serví de comunicat –i que avui publicam—per anunciar-vos, cabiscols ronyosos, que la fi del món és a prop. Us tancarem a tots al Vaticà segellat, amollarem una bufa atómica i us asfixiareu.

Josep Albertí & Bartomeu Cabot.

Taller Llunàtic. Catalunya. 21 de gener de 2015.

+ Scribd

PARAFÍLIA BÈL·LICA

EL PATÍBUL DEL FILL DE PUTA: L’AFER D’EL GOLEA (II)

Més enllà de la primera part d’aquest títol ja no hi ha més que la idiotesa. No podem parlar a hores d’ara d’un procés especulatiu amb idees per part del policia Miquel Flaquer Servera, àlies Recreo, àlies Llull, dins la vila de Capdepera. La degradació argumental per part d’aquest enze arriba a extrems increïbles. L’epítom de la seva escriptura és la inconsciència davant el propi ridícul que significa aportar proves --com el seu text sobre Nimfomania-- que són tan falses com existents. És a dir que existeixen però defineixen la seva inexistència. Ras i curt, us admirareu com es pot ser tan imbecil i pressumptuós per enfrontar-se a Taller Llunàtic amb unes mostres de covardia subjugant com les que empra Flaquer a la seva defensa postissa de Nimfomania. Això i tot el que li segueix és precisament  el que caracteritza la seva confusió, la seva desorientació, la seva ignorància…

A Taller Llunàtic li plau l’endemesa. Ens fascina observar la fal·laç ingenuïtat  de l’arquetip del progre actual. Veure la pretesa innocència amb què es presenta davant allò que encara s’anomena poble. Tot plegat, tanmateix, ens submergeix dins un context que és el que ens dóna més plaer. El caos polític, la corrupció de tot tipus que  envolta el puta món es nua amb el nostre principi de plaer. Per tant, cap símptoma per part nostra d’adherir-nos a  qualsevol cosa semblant a l’esperança en el bé humà. Com més corrupció política hi hagi més ens en riurem dels idealismes i dels idealistes. Tan sols ens agraden les propostes llunàtiques. Per exemple, és ben hora que es donin subvencions a rompre a fi que la ciutadania papissotegi de valent, que faci  zopes en parlar, vaja. S’han de destinar, també, quantitats ingents a posar un sistema ortopèdic a les femelles a fi que es vegin bé les genives de dalt del barram. Tret, esclar, d’aquelles que per natura ja se’ls veu la genivota de la part superior quan somriuen. I és que ja ho va dir Gabriel Ferrater a Economies rivals: A mi m’encanta que dissipin el diner.

Josep Albertí & Bartomeu Cabot.

Taller Llunàtic. Catalunya. Desembre 2014.

+ Scribd